Anàlisi de l'actualitat i divulgació
Una VOLTA sense estelades (30/03/2016)
Una VOLTA sense estelades (30/03/2016)
L’edició 2016 de la Volta Ciclista a Catalunya, competició esportiva del calendari UCI (Unió Ciclista Internacional, https://www.uci.ch/) s’ha desenvolupat des del 21 al 27 de març, en diferents etapes, arreu de la geografia catalana. Les televisions han retransmès en directe aquest esdeveniment esportiu, sigui per TV3 (E3), sigui, de forma diferida, per RTVE (TDP), a més de les seves rèpliques per canals temàtics com EUROSPORT, i en tots els casos, no s’ha destacat ni evidenciat la participació del públic ni l’existència d’una reivindicació nacional (en forma d’estelades o d’altres lemes, visibles per a milers d’espectadors).
En primer terme, cal dir que la manca de ciclistes catalans populars o coneguts en els diversos equips desmotiva la participació del públic nacional, i en segon terme, l’esllanguiment del govern en funcions paralitza l’acció reivindicativa de la ciutadania. El marge d’acció cívica en aquests tipus d’esdeveniments, de gran difusió mediàtica, és molt gran, i aquesta vegada no s’ha aprofitat bé. La tebior del govern de Carles Puigdemont (1962), el qual encara no té clar quin ha d’ésser el seu paper i lideratge davant la ciutadania catalana, paralitza les mobilitzacions necessàries per a permetre una dignificació nacional.
Les manifestacions cíviques d’adhesió nacional són un esforç mantingut de construcció de la comunitat, àdhuc en el cas dels propis estats, pels qual mai és suficient el nivell d’integració i vinculació necessari per afrontar els reptes de tota mena als quals s’han d’enfrontar i sobre els qual no és possible defugir de respondre. L’eventual normalitat d’un estat sobirà no impedirà que es refacin contínuament els lligams de participació i responsabilitat nacional. Segurament, és aquest entrenament, al que es referien els antics responsables governamentals catalans.
La societat catalana viu dedicada al treball, quan els espanyols es dediquen a la conspiració i a l’especulació, tot divertint la població amb constants propostes nacionals. Aquest és el plantejament d’uns esforçats ciutadans catalans que deixen passar les seves millors opcions col·lectives, d’afirmació i construcció, en favor d’una neutralitat mal entesa o bé una distància sense cap valor.
La VOLTA podia ésser una dinàmica aposta de vertebració territorial i comarcal, tal com des d’instàncies del govern s’intueix, ja que el suport en forma de publicitat i ajudes de tot tipus (subvencions en espècies o en serveis públics gratuïts), pel que manifesten des de la VOLTA, és el que permet que aquesta cita esportiva internacional encara es mantingui en el calendari (antigament també hi havia la Setmana Catalana de Ciclisme, que es va poder mantenir fins al 2005, però que va acabar desapareixent per manca de medis i interès).
Pel seu recorregut i per les seves etapes, cada un dels dies de la Volta podia tenir una gran expectació, i de pas, generar una anhelada participació en les carreteres i carres per on discorre. Tanmateix, la realitat ha estat ben diferent, ni ha despertat interès ni ha tingut públic en els vorals ni colls, tal com passa i es segueix en el Tour de França, o fins i tot, en la Vuelta a España (la qual té sovint etapes en territori català!!).
Davant d’això hi caben dues aproximacions: o bé la necessària tensió nacional no es canalitza adequadament, per por o ineficàcia dels governants catalans sota l’esguard de JxS, indecisos fins i tot per rebatejar, tantes vegades com calgui, les seves declaracions de sobirania en seu parlamentària (tal com demana i exigeix decididament la CUP, la qual veu com poden quedar de malparats els seus regidors i representants) o dedicar medis, esforços i finançament a finalitats sense retorn en forma de cohesió nacional i construcció col·lectiva no té sentit i millor deixar-ho de banda, per enfocar-ho cap a altres prioritats més necessàries i amb més receptivitat popular.
L’esport de base i els incentius públics per permetre que sorgeixi l’excel·lència no sols ha de servir a les ànsies de superació i competitivitat dels seus protagonistes sinó també i principalment com avantguarda col·lectiva del que la societat vol. Tots els estats del món així ho manifesten, i per això, tracten de mantenir i ajudar a les elits esportives, com les millors ambaixadores de la seves aspiracions de millora, sacrifici i rendibilitat.
En el cas de Rússia, fins al punt de posar en perill la salut dels propis esportistes, en algunes disciplines, amb plans de dopatge dirigits des de les instàncies administratives. Sense arribar aquests extrems, del tot faltats d’ètica, i no suficientment blasmats, el lideratge esportiu també és el lideratge nacional. En el cas del ciclisme professional per carretera, en equips, a Catalunya, caldria posar-ho en dubte.
La imatge del director de La Volta, Ruben Peris, damunt d’un luxós Mercedes negre, fa pensar si aquest esdeveniment és molt més artificial i qui sap si matusserament interessat del que sembla.
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/ (1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font. S’agreix fer-ho saber, si és el cas.