Anàlisi de l'actualitat i divulgació
Una sola realitat però lectures oposades: l’ #1oct (30/11/2017)
Una sola realitat però lectures oposades: l’ #1oct (30/11/2017)
La proximitat que les xarxes socials donen amb el focus de la notícia fa que moltes persones creguin que coneixen bé la realitat. Per exemple, una foto d’un acte en el moment d’acabar, en que la gent assistent es dispersa, es pot qualificar que l’organitzador ha fracassat, si aquesta és la imatge que s’anuncia a les xarxes socials. Per tant, és certa però no té el context per a poder-la qualificar de manera apropiada. Així, la bola es va fent gran i tot plegat és una complicació sobrevinguda de desmentiments, en el millor dels casos, o de dir-la més grossa per no quedar endarrere, en la lluita per guanyar el relat dominant entre l’opinió pública.
El context de les eleccions del #21D són les lleis del Parlament de Catalunya, 19/2017 i 20/2017, sobre el referèndum d’autodeterminació de Catalunya i també fundacional de la República Catalana, respectivament. Ara no obstant, tot ha quedat reduït, com a molt, a la recuperació de les institucions i a la llibertat d’alguns dels responsables ara en presó preventiva.
La lògica jurídica, tant si és l’espanyola monàrquica com la republicana catalana no hauria de conduir a l’esmentada reducció. Si hom no ha volgut exercir les potestats adquirides democràticament per les lleis esmentades ha d’assumir les conseqüències. I també, en un estat espanyol, democràtic i de dret, no cal preocupar-se excessivament de que tot vagi molt malament, ja que cal dir que el marc constitucional i estatutari de moment roman intacte. Per això, és preceptiu afirmar que l’aplicació del consens és vigent però que les tendències que s’albiren desperten tota mena de temors polítics sigui qui sigui que toqui.
Per això és convenient exclamar-se de que voler canviar coses, sense voler-ne assumir totes les derivades, no condueix, quasi de segur, enlloc. Si el dia 3 d’octubre s’hagués anunciat el resultat del referèndum i proclamat, com calia, la república catalana, i les llei de transitorietat estiguessin implementades, en un estadi inicial, en contra del que es diu, l’estat espanyol hagués intentat fer, més o menys el que ha passat fins ara (detencions dels líders i intervenció administrativa), però segurament no ho hagués aconseguit de forma efectiva, i ara hom estaria negociant una solució gradual o alguna cosa semblant.
Amb tot el que s’ha fet fins ara, en canvi, s’ha donat no sols la raó al sistema constitucionalista sinó que s’ha negat la vigència de les institucions vigents, ja que hom creu que poden ésser segrestades, manipulades o silenciades. La democràcia espanyola, i el seu sistema constitucional, no pot liquidar l’estat de les autonomies, ni tot el que hi ha previst en el seu desenvolupament malgrat sigui alentit o aplicat defectuosament. Els compromisos espanyols, dins de la Unió Europea i de la NATO, no permetrien aquesta ruptura. De moment tothom cobra, ningú ha pres mal i, a sobre, sembla que l’economia millora. Què més volem?
El 27S2015 va sorgir una majoria parlamentària que va apostar per fer efectiva, sense dir com, una consulta vinculant sobre el futur de Catalunya. No sabem com, també, aquesta consulta referendària s’ha fet i el resultat ha estat clarament favorable a que ens constituïm en un estat independent en forma de república. No complir aquest mandat democràtic del poble català suposa una falta d’una gravetat extrema, no sols pel que suposa de banalització de la democràcia sinó perquè legítimament, les lleis 19/2017 i 20/2017, esmentades romanen del tot vigents.
Per raons diverses, hom, sense excessius qüestionaments, ha entès que calia tornar a votar el #21D, tot deixant ajornades les conseqüències jurídiques de les lleis aprovades sobiranament, com si això pogués desvirtuar el valor de la votació de l’#1oct. Però per algun motiu, a Catalunya li interessa aquesta nova votació, i està disposada a considerar-la una segona volta del referèndum d’autodeterminació.
La nova votació del #21D és una aposta que ni els estats més poderosos assumeixen, tot i tenir tots els instruments de control i de gestió a les seves mans: mai assumeixen revisions o modificacions constitucionals de forma tan lleugera. Aquí en canvi, ho entomem tot amb una esportivitat que sembla que res tingui valor. Així, potser si que com van dir PP/PSOE/Cs a una moció d’ERC/PDeCAT al Congrés de diputats espanyols el dia #1oct no va passar res mínimament rellevant, digne de tenir en consideració.
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/
(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.