Un nou sistema paral·lel, per evitar la confrontació: les primàries.barcelona ! (21/3/2018)

Un nou sistema paral·lel, per evitar la confrontació: les primàries.barcelona ! (21/3/2018)

L’aposta de Jordi Graupera per una primàries del sobiranisme per conformar un SNP, Partit Nacional Escocés, a la catalana, pot ésser efectiva en la vida política catalana. Tot i que va insistir en que no eren merament un mètode ja que es podien incardinar en la tradició catalana de participació i deliberació, el fet final seria semblant a “una casa gran del catalanisme” en paraules d’un altre polític ja superat pels esdeveniments.

L’oasi català de l’època pujolista consistia precisament en que per medi de les seves majories els catalans ja tenien alguna cosa per menjar (normalització de la llengua, algunes competències exclusives, imatge en el protocol institucional,...) sempre que no s’enfrontessin en res sensible amb l’estat espanyol, com el finançament, el model territorial, el poder judicial, les qüestions militars, les polítiques migratòries,...

Ara, d’una manera semblant s’intenta que la solució  del nou catalanisme, més emancipat però encara mesell i sense honor,  tingui l’opció d’encarrilar-se en les seves pròpies seguretats ja que si funciona té garantida l’alcaldia de la ciutat.

La proposta del filòsof consisteix així en aprofitar una dinàmica pròpia, molt més àmplia que la del catalanisme, per dissenyar un espai de debat i elecció sense el control i les normes del sistema de vigilància i interferència espanyol. Sembla, per això, prou interessant, i com a idea es podria extrapolar a totes els àmbits de la vida pública catalana, amb l’exigència , això si, de les bases democràtiques i de la participació sense límits.

Aquest seria un àmbit de decisió, per consens i amb unes regles mínimes. Hom parlava d’incloure a la llista resultant tots els candidats amb més del 15% dels vots primaris, encara que fossin de diferents tendències o ideologies, per redundar precisament, en el valor de la diversitat com a font de talent i de progrés.

I per això, petits grups polítics amb un mínim esforç ja podrien tenir entrada a l’Ajuntament de la ciutat per la via de la llista única confeccionada en el procés de primàries. Demòcrates de Catalunya, amb Toni Castellà i Titon Laílla, ja han dit que hi seran. Segurament Solidaritat Catalana amb Uriel Bertran també, i molts altres.

Els arguments de Jordi Graupera són interpel·la dors, i la seva valentia per posar-se al capdavant d’aquesta idea és encomiable, sabent com de miserable és la vida política catalana, i més encara ara quan el llegat de l’1 d’octubre i del 21 de desembre s’està desfent per manca d’idees clares i de determinació, malgrat es va fer i es  va reeixir en el referèndum d’autodeterminació.

Un argument frontissa per enfocar els efectes de la globalització, en la dicotomia entre l’Europa tota suïssa o l’Europa tota xinesa, segons ell, passa per rellançar la visió inacabada d’en Pasqual Maragall, tot donant a les ciutats capitals el paper rellevant que mereixen per la carta municipal (llei específica sobre atribucions i potestats municipals) i per la regió i àmbit metropolità en la qual incideixen. 

Certament seria una sortida, com a succedani d’aquest estat independent en forma de república que no hi ha qui l’entomi, i d’aquesta manera, salvar el que en quedaria d’una certa i palpable ambició ciutadana per refer-se emocionalment en el curt termini, atès que les eleccions municipals es preveuen a la primavera del 2019.

Històricament, l’esforç del catalanisme de botiga ha vist amb recel la forta iniciativa de la seva capital, en una tensió difícil de conduir quan les institucions tenen tan poca cosa a repartir-se, sabent que el tall gros el té en propietat exclusiva l’estat espanyol.

La misèria catalana podria ara voler treure’s del damunt aquesta amenaça malgrat ara mateix només siguin paraules i paraules, amb un web primaries.barcelona per tot recollint moltes signatures hom faci veure als partits sobiranistes, de tot tipus, aquesta necessitat col·lectiva.

©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.