Un greu error estratègic farà desaparèixer el Consell per la República (21/10/2019)

Un greu error estratègic farà desaparèixer el Consell per la República  (21/10/2019)

El pla que el poble català ha triat per tirar endavant és el mandat del Primer d’Octubre, la independència. Aquest projecte nacional, sòlid i senzill, inspira a centenars de milers de catalans que empenyen amb fermesa i determinació per culminar l’emancipació nacional catalana.

Aquest punt de partida és el que no té en compte el Consell per la República, amb Carles Puigdemont. El president, tot i reconèixer l’error d’haver suspès l’efectivitat de la declaració d’independència, no està disposat a esmenar-ho.

Denunciar l’estat espanyol o exigir-li canvis és una manera més de perpetuar la seva autoritat o presència entre els catalans. El CxR suplica a l’estat espanyol pau, llibertat i autodeterminació, quan l’emergent república catalana és la que té la responsabilitat de donar pau, alliberar-se del tot i aixecar la suspensió de la declaració formal d’independència.

La pau és el resultat d’una evolució política franca i honesta. Fet que no es produeix. La pau que reclama a Espanya el CxR és la pau autonòmica de sempre, de competències formals sense cap transcendència pràctica.

La llibertat que demanden des de Waterloo és l’amnistia inútil que no té cap recorregut ni cap sentit. Els presos polítics són innocents de qualsevol càrrec i l’amnistia seria reconèixer la seva culpabilitat.

I l’autodeterminació, per definició, és unilateral, tal com es va haver de fer el Primer d’Octubre. L’estat espanyol només s’aplanarà davant fets consumats i realitat fermes. I potser ni així, i encara tot plegat serà més llarg per a ells.

La resposta a la sentència del tribunal suprem l’ha entomat perfectament la ciutadania catalana en xarxa i de forma responsable. El que hem vist del CxR, pel seu talant feble reclamant negociació, més aviat  s’assimila a retirada o rendició.

Només hi ha una cosa a negociar, a parer de la gent del carrer, una independència prou forta com per afrontar els mil i un reptes socials i de tot tipus que tenim davant ara mateix i que en el futur seran majúsculs.

Per tant, l’error és partir de “tres demandes”. Una revolta democràtica no demana res. Una revolta democràtica és un trencament per fer del conflicte una eina de progrés, de la mobilització una manera de viure i de la independència nacional una prioritat completa.

La resposta a la sentència no s’ha acabat, com tampoc a la presó preventiva o als pactes ocults de tot tipus que estan fent a esquenes de la gent. La resposta catalana és imparable, per exigència moral i per compromís ciutadà. Sempre serà així, fins i tot amb la independència.

©¹ Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.