Anàlisi de l'actualitat i divulgació
Un dels favors més cars que Espanya ha obtingut d’una potència mundial (24/03/2017)
Un dels favors més cars que Espanya ha obtingut d’una potència mundial (24/03/2017)
El ministre d’exteriors espanyol que va estar cinc anys en el càrrec, Sr. García-Margallo, ha reconegut públicament la seva dedicació per comprar favors internacionals que impedissin un posicionament favorable a les pretensions catalanes per recuperar les seva sobirania nacional.
Des d’instàncies espanyoles governamentals, s’estan emprant recursos públics per impedir i denostar les aspiracions democràtiques catalanes, i en general de la ciutadania democràtica espanyola.
Entre els favors més cars que s’han obtingut hi ha el de Rússia, que des d’un primer moment, i també per raons històriques, aquest país de l’Est, sempre ha vist amb molt bons ulls les aspiracions col·lectives catalanes, i també pel que significa, des de la seva òptica, el fet de buscar contrapoders a una Unió Europea monolítica, fet aquest que tampoc es pot oblidar.
Des del Ministeri d’Afers Exteriors, conjuntament amb el Ministeri de Defensa, es va articular un mecanisme “de favor” cap a la flota russa en moviment cap a Síria, a fi de que poguessin fer parades d’avituallament i descans al port de Ceuta. Els militars espanyols que van liderar aquesta proposta, no sols van defensar la necessitats d’usar un port fora de la OTAN (encara que només sigui tècnicament) si no que ho justificaven com un mal menor per impedir la constitució d’un nou país titella de Rússia, de platges franques d’impostos amb grans casinos, i tot a l’estil de Sochi.
Des dels corresponsals de Russia Today RT, a Catalunya, en declaracions de la Sra. Anna Arqué, aquesta visió forma part de la pantalla d’intoxicació del govern espanyol, a la qual assisteix impassible l’estructura de l’Estat. I tot plegat no seria res, si no fos per que Rússia, per medi de la política exterior del PP, i del govern del Sr. Rajoy, ha pogut completar, de moment amb èxit, una de les campanyes militars més dures dels temps recents a Síria. Una campanya que ha provocat milers de morts, també civils i gent indefensa, i desplaçaments de població, que malden, a qualsevol preu, per entrar a Europa, en busca de refugi, i segons com, també, venjança.
Espanya, representada per la majoria del PP, ara amb el suport del PSOE i Ciutadans, malmet el que hauria d’ésser un tarannà democràtic respecte a les demandes de llibertat catalanes, i ho fa a un preu molt alt, indirectament,: amb vides humanes i degradació de l’escena internacional. El nivell d’insensibilitat política, àdhuc humana, està adquirint unes dimensions certament greus.
Els fets són que l’OTAN va haver d’intervenir per impedir que una flota naval russa usés el port de Ceuta, quan anteriorment, aproximadament més de 130 vaixells d’avituallament militar ja n’havien gaudit. L’avís de l’OTAN a Espanya, respecte al seu comportament amb Rússia, fet que ha havia estat denunciat per diferents analistes catalans, va suposar un respir respecte a la pressió dels polítics catalans: es van desencallar diferents presentacions del procés català arreu d’Europa i del món, entre d’altres temes.
En aquest moment el president Puigdemont ha elevat el to de la queixa, doncs la manifestació del Sr. García-Margallo, ni molt menys és una autoinculpació, si no ,més aviat, una justificació, davant d’una Espanya impossible.
La queixa haurà de tenir, per tant, la corresponent dimensió internacional: la guerra de Síria, l’allau de refugiats i la situació de Turquía, l’han de respondre, sense excuses, els governs del PP, del Sr. Rajoy, amb responsabilitats directes sobre tots aquests afers; ja que l’escalada militar, amb els efectes esmentats, ha estat possible després dels posicionament rus sobre el terreny, amb la mediació espanyola.
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/ (1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.