Un debat que ens faci canviar d’opinió (6/6/2018)

Un debat que ens faci canviar d’opinió (6/6/2018)

La diversitat i la pluralitat costen d’acceptar però és on resideix el valor autèntic de la democràcia. Si això, a més, genera un debat sincer i franc, és possible fer una evolució en un sentit determinat de canvi i millora. Tot plegat només té un problema: la corrupció. Les persones poden arribar a sanes conviccions però de sobte, per pressions o manca de coratge, les canvien ja fora del debat general.

Una traïció amb tota regla generalment ètica però fins i tot, a vegades, delictiva. Sense saber dir NO, tal com ha demostrat que sap fer la CUP, segons el criteri de Jordi Graupera , en el seu anàlisi de la realitat política catalana, no és possible mantenir ni defensar un debat polític o de qualsevol altre tipus.

Quan la corrupció és entre els oportunistes però també ja és entre cert professorat universitari, com presumptament es creu a resultes de la crisis dels màsters, vol dir que aquest càncer social està assolint una gravetat inaudita. Però encara resulta més greu, posats a fer, que hom atiï la conflictivitat nacional entre catalans i espanyols per a voler silenciar-la, tal com ho han intentat, sense complexos, des de les autoritats governamentals espanyoles.

Ara mateix, l’autenticitat del relat republicà català, basat en l’exigència de les democràcies occidentals, resta com la flotador de socors d’una societat crítica i valenta com la catalana. El repte de la independència de Catalunya, amb la proclamació de república independent de Catalunya, suposa un catalitzador sense precedents per destapar totes les causes pendents, i generar, al mateix temps, en clau nacional dels catalans, un esforç de construcció social transversal i moderna.

La dinàmica de debat que viu Catalunya, autèntica fase preconstituent, impacta positivament en l’economia catalana, la qual lluny d’interferències partidistes, creu en les seves potencialitats i aplega una dinàmica d’inversions i creixement sostingut que ha deixat perplex molts analistes financers.

L’economia del coneixement no és una paraula buida, i s’omple de contingut quan el debat, en la pluralitat i la diversitat, no deixa ningú indiferent. En aquest sentit, ja ho van avançar els impulsors de les primàries.barcelona quan van definir com èxit rotund una eventual estratègia de ”troleig” (sabotatge) de l’unionisme en les dinàmiques electorals obertes i cíviques que s’implementin, amb caràcter previ a les eleccions municipals oficials.

Efectivament, la novetat del catalanisme polític recent consisteix en no avançar-se als resultats, i per tant, no llençar la tovallola abans de començar pel fer d’haver predit un resultat desastrós o poc fecund, qui sap si buscat. La innocència en aquest sentit només s’hauria de perdre quan assolit el resultat pel qual s’ha lluitat de manera oberta i sincera, alguns vàndals de la política el vulguin ultratjar o apartar.

L’exercici pràctic de la política catalana, i segurament també de les societats madures passa per accions concretes, petits reptes, assumits de manera constant i perseverant, com reformes parcials dins d’un conjunt en construcció contínua. Aquest exercici de participació política permet moltes aportacions a tots les nivells, constituint una de les bases sobre les que una societat responsable entén la seva implicació pública. La república és precisament això també: fer de la fraternitat una conquesta realitzada gràcies a les aportacions de tots, sense distinció d’origen, llengua o religió, entre les més importants.

©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.