Un context econòmic per a la república catalana (11/6/2018)

Un context econòmic per a la república catalana (11/6/2018)

Una constatació del que ha succeït arreu d’Europa darrerament, en termes econòmics, és que la recuperació de la crisis ha estat reeixida. Catalunya, per exemple, té una gran demanda de tècnics especialistes, electricistes i mecànics, principalment, que ha de cobrir per medi de contractacions en origen de Bulgària, Romania i, fins i tot, Turquia, segons deia un encarregat d’instal·lacions de l’empresa d’ascensors OTIS.

 L’optimisme econòmic, segons un empleat qualificat d’aquesta mateixa empresa, genera, a més de totes les tasques de manteniment i revisió periòdiques, la instal·lació de més de 500 nous ascensors anuals, sense parlar d’altres empreses similars, de manera sostinguda, des de fa tres anys.

Aquesta situació no ha estat diferent en d’altres economies com la italiana, a més de Portugal i Grècia, i en totes elles, com zones perifèriques de la zona euro, la principal amenaça prové de les decisions polítiques, les quals de moment són contingudes. Per això, de moment, els mercats no tenen la percepció d’una inestabilitat important. Tot i que hi ha un cert nerviosisme, per com s’afronten temes claus d’agitació social amb rellevant pèrdua de confiança en el sistema: els pagaments de les pensions d’acord amb el cost de la vida, les reformes territorials per aprimar les burocràcies supèrflues i les millores de competitivitat enmig de dures guerres comercials.

Tot i que hom viu amb l’engany de que el proper col·lapse de l’economia es podrà solucionar com es va fer el 2008, el fet real és que ja no hi ha eines disponibles per fer-ho: l’endeutament públic és majúscul, les institucions europees passen per moments difícils (BREXIT, feblesa alemanya,...),  quasi no hi ha marge per devaluar l’economia i reactivar la demanda (raons ambientals, monetàries,...) i finalment, prou important, la impossibilitat de rebaixar durant més temps els tipus d’interès, com eina d’impacte immediat.

Un fantasma de pessimisme podria justificar la idea de que cal viure ara com sigui per que això acabarà malament ben aviat. I no falten motius. I menys per a la república catalana, per a la qual un nou escenari de recessió seria catastròfic, tenint en compte que se li adjudicarien totes les responsabilitats del declivi, tant si es continua dins l’euro com si no.

Els mecanismes de competitivitat, molt sovint, passen més desregulacions i menys burocràcia, i això, normalment, només és possible amb importants reformes legals que facilitin la creació d’empreses i una activació de la demanda. Fóra d’això hi ha poc marge, tenint en compte les dificultats d’altres economies per reeixir tot i comptar amb baixos costos laborals o facilitats d’accés a determinats mercats (Marroc, Turquia, Egipte,...), les quals són víctimes de sistemes plens de corrupteles o de mancances en seguretat de les inversions.

Pel fabricant de motos austríac KTM, la solució és clara: millores en competitivitat són implicació empresarial de tot l’entramat social de l’empresa conjuntament amb la fidelització i proximitat amb la clientela. Una divisa comuna i ancestral amb la manera de fer empresa dels catalans, i que per no tenir el suport ni la compressió d’un estat amic, viu  castigada. Les aspiracions de la república catalana passen per reforçar aquests referents comunitaris empresarials, de llarg recorregut, que permeten confiar en totes les potencialitats dels catalans, en les diferents branques d’especialització.

Sense res d’això, el futur no es presenta gens fàcil. La globalització dels mercat genera ara guerres comercials, com les que enceta obertament els USA, per raons legítimes de protecció dels seus treballadors i defensa d’àmplies implantacions territorials.

©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.