Anàlisi de l'actualitat i divulgació
Superar els Pirineus mirant al nord (11/04/2016)
Superar els Pirineus mirant al nord (11/04/2016)
Les decisions franceses, de tot tipus, tenen molts efectes directes sobre el nostre país. La més coneguda és la seva estricta regulació impositiva sobre els alcohols i ara la persecució del sexe de pagament, ja que es tradueix en una forta presència de francesos en els llocs fronterers, i especialment a La Jonquera. Aquesta tendència anirà cada dia més en augment, ja que la prohibició de la prostitució arreu de la república veïna provocarà un desplaçament d’aquesta activitat cap al sud.
Malauradament, ambdues tendències no són gens favorables per a les nostres aspiracions col·lectives. Ben al contrari tant el consum de sexe com d’alcohol, al marge de les activitats normals o moderades, esdevé un focus de delinqüència i al cap de vall de criminalitat. Per a les comarques de Girona això ja s’ha notat, i pot acabar, després de confirmar-se la fi de la moratòria francesa a la prostitució, com activitat lliure, tot descartant que en cap cas es pugui entendre com una professió, en una situació descontrolada i molt difícil de tutelar.
Les dificultats europees per exercir més controls fronterers i la manca de voluntat de l’estat espanyol per establir sistemes de coordinació en aquest àmbits d’elevat contingut social, situaran la posició estratègica de Catalunya, en una tessitura complexa. Recentment, un greu accident de carretera, on hi havia implicades persones que exercien activitats segurament il·lícites, va aixecar ja algunes alarmes.
Darrerament, també s’ha confirmat un continuat augment de robatoris amb força, àdhuc violència, en molts domicilis de les comarques de Girona. Per acabar-ho de complicar més, tant les activitats de la prostitució com del consum d’alcohol, sovint van associades també al consum de drogues, fet que ha generat en aquesta zona del pirineus orientals una forta demanda d’estupefaents que atempten clarament a la salut pública. Les víctimes de tot plegat seran la població de l’Alt Empordà, principalment, i en general, de les comarques de Girona.
En comptes de fer un seguiment exhaustiu del què impliquen les regulacions pròpies de la República francesa, per emprendre mesures preventives, i si cal correctives, suficients, hom des dels diferents governs peninsulars implicats, queda expectant, veient com creixen els problemes, molts d’ells d’alt contingut social.
Les activitats il·lícites en una zona d’Europa es traspassen a les altres properes, encara que la seva les seves legislacions no ho considerin penalment perjudicial. És així, com poc a poc, es poden anar creant situacions cada vegada més difícils de dissoldre dins el context normal d’una convivència integradora. Serà una lluita desigual, ja que el més lògic seria que Catalunya també perseguís, com a França, els clients de la prostitució tot establint sancions per als que permeten que s’explotin persones o bé aquestes es degradin, com passa qual es sexe, i els cossos humans, són objecte de tràfic econòmic.
El debat sobre si s’ha de regular l’activitat de la prostitució o no, s’ha fet en profunditat als països escandinaus, entre els britànics, i també recentment, entre els francesos, i la conclusió és que només es pot regular per perseguir-la, i impedir que la seva demanda acabi alimentant les xarxes de tràfic de persones o l’abandonament de tantes persones a un treball digne davant les necessitats econòmiques. La marginalitat de tantes persones, tot i plantejar-se de forma temporal, sovint s’intenta superar recurrent a la venda i tràfic amb el propi cos, prestant favors sexuals de molt diferent contingut, però en la major part dels casos, el que havia d’ésser provisional esdevé permanent, tot minant les potencialitats més elevades que segurament posseeixen.
Les activitats sexuals consentides, establertes lliurament, sense la imposició de l’intercanvi econòmic, o de forma unilateral, i certament forçada, pel poder del diner, sense cap mena de dubte, soscaven l’autoestima i la dignitat de la persona que es presta a ésser tractada com un objecte. La cosificació de les persones forma part d’una insensibilitat col·lectiva que podria acabar destruint les bases de la civilització i del progrés humà.
Per evitar-ho, hi ha models socials molt propers que ens hi poden ajudar, com és el cas de la determinació francesa per impedir que les activitats mercantils no tinguin relació amb les relacions sexuals entre les persones. La sexualitat, com tantes altres capacitats de les persones, forma part de l’afectivitat humana, i com a tal hauria d’ésser preservada, sens perjudici de les raons sanitàries que hi ha incorporades (raons reproductives, malalties de transmissió sexual,...).
Ésser modern i progressista, ara i avui, passa per lluitar, per tots els medis, contra les xarxes de tràfic de persones que alimenten l’alienant món de la prostitució o del sexe de pagament. Qualsevol esforç sempre serà poc per tractar de garantir-ho.
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/ (1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font. S’agreix fer-ho saber, si és el cas.