Som 3 milions, un país ocupat i colonitzat. (10/7/2019)

Som 3 milions, un país ocupat i colonitzat. (10/7/2019)

No tots els ciutadans que viuen a Catalunya són catalans. Una part prou important són espanyols i darrerament, fins a 1 milió, d’altres nacionalitats. La nacionalitat catalana viu, per tant, enmig d’una forta tensió. La pertinença dels catalans a l’estat espanyol lluny d’ésser una garantia per a ells, darrerament s’ha convertit en un inconvenient. L’estat espanyol té l’obligació de promoure i protegir les diferents nacionalitats existents al seu territori però no ho fa, i més aviat les persegueix, com si busqués la seva extinció.

Un col·lectiu nacional de prop de 3.000.000 de persones té moltes possibilitats d’èxit si s’estructura bé. La nacionalitat catalana ha sobreviscut per la seva contínua capacitat d’adaptació però també és veritat que des de fa un temps té l’opció de garantir i fer possibles moltes de les seves aspiracions. Sobretot després del referèndum d’autodeterminació.

La comunitat espanyola a Catalunya, majoritàriament, respecte, tolera i comprèn la realitat nacional catalana. Tanmateix, és igualment verificable, que pot ésser fàcilment agitada per determinades forces espanyoles que els usen com ariet contra els treballs de reconstrucció nacional catalana. Aquesta ha estat l’experiència dels darrers anys, i de forma especial, quan la catalanitat s’ha expressat lliurament com a nacionalitat.

Els conflictes nacionals, entre països, no sempre han d’ésser conflictius. Poden trobar solucions de compromís, perquè en una evolució lenta i gradual, les posicions es vagin consolidant. Això requereix bona voluntat. Una condició que per la part espanyola, de moment, no es manifesta amb prou claredat. Un fet que també té les seves dificultats en la part catalana.

Quan el poble català faci el camí unilateral cap a la independència efectiva moltes zones del país quedaran en discussió. Però això no pot ajornar més aquesta decisió democràtica, adoptada en el referèndum d’autodeterminació del passat primer d’octubre de 2019. Aquestes zones viuran directament el conflicte i d’elles s’espera prou seny, sobretot entre els espanyols, els quals han d’admetre que la causa dels catalans és imprescindible.

La democràcia espanyola ha disfressat els drets polítics dels espanyols i els catalans a Catalunya de forma poc honesta. Els interessos nacionals dels catalans, per definició, no són els mateixos que els dels espanyols. I tot i així, no es diferencia prou en els processos electorals. Sigui en el cens o sigui en el tipus de missatges que s’envien a la població.

L’”a por ellos” per sort va deixar ben clar quin tipus de conflicte, de fons, és el que vivim a Catalunya, on les forces de la metròpoli espanyola no dubten a usar tots els instruments als seu abast per desdibuixar i malmetre la realitat nacional catalana.

©¹ Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.