Anàlisi de l'actualitat i divulgació
Sense proves no hi ha justícia: els errors dels corruptes (07/04/2017)
Sense proves no hi ha justícia: els errors dels corruptes (07/04/2017)
L’advocat Bernat Graupera, antic alcalde de Sant Andreu de Llavaneres, és un bon exemple del preu que hom ha de pagar si intenta perseguir la corrupció, mínimament, pel seu compte. Havent entrat a l’alcaldia, aquest honrat ciutadà, es va adonar de determinades irregularitats en l’àrea d’urbanisme. Irregularitats, tot sigui dit, en molt sentits “normals” en els anys bons i anteriors a la bombolla immobiliària. Tot havia d’anar ràpid i tot era possible. Només calia, tanmateix, tocar les tecles adequades, tal com s’ha demostrat en els recents judicis sobre casos urbanístics, també amb ramificacions al Maresme.
La tecla del Maresme, com era i encara és prou conegut, en general, és el Sr. Josep Sánchez Llibre, el qual més enllà de les afinitats polítiques que podia tenir en el territori, malgrat fer un us intensiu de les possibilitats de representació que va obtenir gràcies a UDC, amb la complaença i total suport del Sr. Josep Antoni Duran, podia o pot disposar de la col·laboració tècnica així com personal, i segurament molt més, de molts empleats municipals.
La realitat municipal permet que molts dels seus empleats tinguin accés a informació molt rellevant des de les primeres intencions dels promotors immobiliaris (al fer consultes de detall sobre el planejament urbanístic) fins al contingut del redactat dels convenis urbanístics, sovint amb llargues i complexes clàusules, reservades als coneixedors d’un argot jurídic indesxifrable.
Doncs bé, el Sr. Bernat Graupera no sols va destriar el valor i el contingut d’aquestes clàusules si no que en va voler seguir el fil, en una partitura de piano a moltes mans, i vet aquí que no en va treure l’entrellat, si no fos pel sospitós excés de feina i dedicació del gerent d’urbanisme de Sant Andreu de Llavaneres, Sr. Hugo Roldan, raó per la qual el va anar apartant de les seves quasi exclusives dedicacions urbanístiques en aquest ajuntament (ajllavaneres.cat).
La feina del tècnics urbanístics, arquitectes i advocats, amb molt pocs retocs, en els planejaments complexos o derivats, poden donar una orientació totalment diferent al resultat final, i per alguns promotors és fàcil indicar-los-hi que aquests canvis no sols són legals si no que són molt fàcils de fer i ningú en sabrà res. No en quedarà cap rastre ni es notarà, i la seva aportació en el desenvolupament econòmic i la millora del teixit urbà serà, fins i tot, lloable.
Però i si l’alcalde no és presta a aquest joc? Ni els regidors? I volen mantenir-se al marge de tractes prioritaris o de determinades interpretacions esbiaixades de les lleis i els reglaments, malgrat la pràctica secular que s’ha vingut fent? En teoria, caldria aplegar proves, amb prou discreció, i un cop reunides presentar-ho a la fiscalia o al jutjat. Res més difícil, i per tant, amb ma esquerre, sovint hom tracta d’apartar-se’n, per mirar de fer estrictament la seva feina i prou. Només cal parlar amb algun secretari interventor d’ajuntament per palpar aquesta realitat!
Però els resultats afloren de maneres diverses, i resulta estrany com determinats tècnics municipals o d’altres administracions gaudeixin de nivells de vida que no es corresponen amb els ingressos de les seves nòmines. Per tant, cal sospitar, almenys, que han rebut “sobres”, sovint, fins i tot, per no fer res il·legal, si no simplement d’una manera més àgil o empàtica, tal vegada el que hauria d’ésser el comportament normal dels servidors públics.
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/ (1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.