Sense independència catalana no hi ha solució (24/9/2018)

Sense independència catalana no hi ha solució (24/9/2018)

Des del govern espanyol ja donen per fet que tindran pressupostos generals, i que podran continuar fent via. Tot plegat gràcies als vots de PDECAT i d’ERC, que engaliparan una vegada més el seu electorat. El #noatot que es predica des de les xarxes quedarà ensordit, per una banda, per les lluites intestines per a les eleccions municipals i, de l’altra banda, per la dinàmica perversa del judici als activites i polítics catalans, injustament empresonats (preventivament).

Davant d’això, una vegada més, i per motius diferents, els aliats de l’independentisme català són els partits espanyolistes conservadors (PP i VOX) que són els que poden desemmascar, del tot, el joc cortesà que estan teixint socialistes i autonomistes catalans.

El mal d’aquesta manera d’actuar és que es fa d’esquena a la transparència i als bons acords, ja que se sustenta en unes complicitats si més no sospitoses. Com saben que compliran? Quines garanties tenen de que després dels pressupostos compleixin? Com queden escrits aquests acords? Què passa en cas d’incompliment? Són masses preguntes sense resposta per una democràcia espanyola podrida i sense horitzó.

El procés constituent, el somni real dels catalans, havia de trencar amb tot això, i superar-ho, per fer equiparable la ciutadania catalana a qualsevol altre d’europea. És així com el fantasma de darrer Cambó, Estelrich o Valls i Taberner ja quedarien definitivament en el record.

La millor solució per a tots era la independència de Catalunya, amb un bon i gran acord entre ambdues nacions, pel futur i pel present. En canvi, l’opció triada, covarda per senzilla, passa per reformar una Espanya fent entre el clau per la cabota. I això no colarà, ja que només és possible per medi d’una gran coalició entre els socialistes, els de «podem» i els regionalistes bascos i catalans, tot plegats per anar exprimint un sistema que farà fallida de forma inexorable.

Al final, com sempre, tot quedarà en mans de la tecnocràcia, i l’anar fent, ja que amb una mica de sort hi haurà eleccions, nacionals i estatals. Res s’aguanta, i la independència de Catalunya no pot esperar, té un clar mandat democràtic. Si no fos perquè l’anar fent no serveix en cas de dura crisis econòmica hom dormiria tranquil. Les despeses anunciades, per silenciar problemes, ja denoten que fulminaran el control del dèficit públic, i amb això la bomba del deute explotarà, sense cap mena de dubte.

©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3,  https://vplansperiodista.webnode.cat/
(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.