Resposta al Pla de Som Alternativa: a qui volia fer un Front Republicà (14/06/2019)

Resposta al Pla de Som Alternativa: a qui volia fer un Front Republicà (14/06/2019)

La posició política actual ja mereix més consideració. El posicionament nacional dels residents a Catalunya és imprescindible, sense això no hi ha compromís ni abnegació. Siguem pocs o molts pels que pensin d’una determinada manera, els objectius han de quedar ben definits.

1. La societat s’ha d’organitzar entre els qui volen defensar aquest país, Catalunya, i els que no ho volen. Els indiferents tant fa el que diguin si no s’hi posen en contra o al final canvien de parer. El referèndum d’autodeterminació del passat 1 d’octubre de 2017 es va fer en condicions normals. Cap referèndum d’autodeterminació és fàcil si és decisiu. I aquest ho era. La independència de Catalunya aplega voluntats i és convincent quan dona seguretat, protecció i ofereix un futur cert.
2. La ideologia sobre unitat territorial espanyola és fanàtica i irracional. Es basa en idees antiquades, violentes i viscerals. Cal vigilar molt sobre això, ja que els que subscriuen aquesta ideologia són gent contrària a la democràcia i a la normal convivència. Per això ha sorgit un partit feixista d’extrema dreta que entre els espanyols es combatut amb indecisió i prudència. Davant d’això, i per evitar una escalada, la lluita no violenta és fonamental. General i organitzada, concertada i permanent, sempre resistència passiva, amb la desobediència i la no violència activa.
3. La dinàmica del partits sobiranistes dins el marc autonòmic i espanyol desconcerta i afebleix si s’acomoda a una negociació que els fa igualment repressors i unionistes. Per això, cal denunciar-ho, i activar mètodes de substitució política dels partits per mètodes de democràcia representativa de l’estil de Primàries Catalunya: elecció per medi de votació dels candidats a formar les candidatures.
4. L’autoorganització popular no pot ésser caòtica ni improvisatzad. Calen més Omniums i més ANC, amb estructures fortes i sistemes de comandament ben estructurats. El model difós i assembleari dels CDR no és prou útil per progressar políticament. Això no suposa necessàriament que aquestes noves entitats siguin formalment constituïdes però si han de tenir un règim orgànic potent de funcionament.
5. Cal pressionar perquè el Consell per la República passi d’ésser un grup de pressió més a ésser el govern oficial legítim a l’exili. Per aconseguir-ho, cal que crei un impost (finançament) i una estructura interna (també a Catalunya) de fidelitat nacional. Això, dins de la més estricte activitat cívica i pacífica.
6. Les lluites socials o compartides són un element dinamitzador de l’activitat cívica per arribar a constituir un nou poder republicà. Aquest nou poder només pot néixer de les cendres de l’existent, i per tant, el no a tot i quan millor pitjor són divises acceptables, dins d’un sistema opressiu que nega sempre la major: l’existència del poble català.
7. Aprofundir en l’autodeterminació no és suficient. La independència catalana és la clau per afrontar els nous reptes, reconstruir la societat i normalitzar el país. La diversitat i la pluralitat s’han de poder viure dins la quotidianitat catalana des del respecte i l’exigència. Els catalans sempre ho han demostrat.

©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/