Quin seria el cost real de la #INDEPENDÈNDIA? (30/11/2018)

Quin seria el cost real de la #INDEPENDÈNDIA? (30/11/2018)

Aquesta i moltes altres preguntes semblants van fornir, ara amb nostàlgia, els mesos previs a l’1 d’octubre de 2017. Aquells dies es podia parlar de tot i més sobre qüestions de rellevància, i les cortines de fum, tot i els seus intents, no van poder canviar el sentit , la importància i la urgència del debat popular.

Però les preguntes encara hi són, i esperen respostes, i una de molt important és aquesta: quin seria el cost real de la independència de Catalunya?

Ni les empreses ni les administracions han assumit la necessitat d’avaluar els costos de plans de contingència en cas de ruptura en els sistemes de lliure mercat a resultes d’una fractura sense justificació pràctica. Tot i que en general, sense dir-ho massa, els catalans ja van prenent posicions a l’estranger, com a vàlvula d’escapament en cas de situacions crítiques, tampoc és una cosa sistemàtica, i per tant, no ha generat un moviment general dins l’empresariat català.

El proper 21 de desembre hi ha una fita de l’ANC, per trencar amb la dinàmica actual de submissió autonomista i de gir antidemocràtic compartit entre Generalitat i Estat (pel que suposa de no respectar el resultat de l’1 d’octubre de 2017), i com entitat civil difícilment acabarà condicionant ni el govern en la seva deriva actual ni els grups parlamentaris a Catalunya i Espanya. En aquest context, el seu més fort actiu és el suport a Primàries Catalunya, com espai polític fidel a la voluntat dels catalans que pot acabar escombrant la manera de fer que ha portat a la buidor d’objectius que viu la societat catalana en aquests moments.

Els costos econòmics sempre generen rebuig però si hi ha un projecte sòlid, amb contingut de futur i ple d’il·lusió, és possible superar-ho tot. El que està passant ara a la política catalana és l’antítesi d’aquesta idea. Hi ha frustració i cares llargues, en part alimentades pels presos polítics, els quals creuen que amb la seva aportació actual acumulen capital polític en base a una previsió de grans èxits electorals.

El poble, i les empreses, sabran canalitzar les seves ànsies de llibertat, i d’alguna manera el cop més dur, l’escenari de la independència, ja està en la ment de la majoria de catalans, i dels seus principals afectats. L’assignatura pendent és conduir-ho a bon port, i dotar de recursos i facilitats la seva execució.

Qui ho farà i com es farà és impossible de saber, però la idea ja camina sola, i la via unilateral, en base al dret internacional i al valor de la democràcia, és una veritat que ho impregna tot. Enmig d’un sistema globalitzat, on la OMC o Organització Mundial del Comerç, conjuntament amb el FMI o Fons Monetari Internacional, són els que marquen els límit, no hi ha lloc per a masses sorpreses sigui com a nou estat dins d’Europa o sigui com ara malvivint dins d’Espanya.

©¹ Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.