Qüestió de llengües (20/2/2015)

Qüestió de llengües (20/2/2015)

Des dels baluards de la llibertat, al Regne Unit, els seu Secretari de Defensa, Michael Fallon avisa dels mètodes russos per ampliar les seves possessions: subvertir les minories russòfones mitjançant la propaganda i la manipulació, per acabar-les entrenant i armant, tal com ha passat a l’est d’Ucraïna. El desastre de Debaltseve posa en evidència l’eficàcia d’aquesta acció. El rebels prorussos, manera eufemística de dir, els mercenaris rusos enviats al front occidental, gaudeixen de subministres de qualitat, equipament encara per estrenar i estratègies de combat coordinades que difícilment pot escometre un grup revoltat. Sense el suport de tot tipus rus, els aixecaments de Donetsk i Lugansk haguessin articulat, com a molt, alguna organització clandestina, més o menys violenta, en contra dels interessos de Kiev a la zona. En aplicació del dret internacional, les minories que són castigades o perseguides, fet no comprovat en el cas de l’est d’Ucraïna o a la zona de Crimea, sempre acaben buscant el camí de grups clandestins, en forma de guerrilles, també anomenades, com en el cas d’ETA, IRA,... grups terroristes. Però en el cas ucraïnès això ni tant sols va ésser així, ja que precisament l’escorament a Occident del dirigents del país havia de permetre no sols respectar les diferències culturals i lingüístiques d’aquests territoris sinó igualment dotar-los d’autonomia política, com reconeixement de la seva singularitat. Testimonis com el de Liz Wahl, presentadora d’una plataforma digital satèl·lit de propaganda russa (rt.com) que va dimitir per la confecció descarada de notícies, no fan sinó posar de relleu com l’exercici de propaganda té efectes letals entre la població de masses. Només cal cridar, des del altaveus oficials, siguin o no legítims, que hi ha greus perills o que ve el llop per a que es creï alarma general i es desencadenin els esdeveniments. L’est d’Ucraïna és el prolegomen. Com posen de manifest els analistes de la NATO, Rússia pot usar la mateixa lògica de desestabilització en zones amb minories russòfones com Estonia, Letonia, Kazakhstan, Kyrgyzstan, per no parlar de parts de Georgia i les seves repúbliques caucàsiques veïnes, per consolidar-hi la seva presència, o bé aconseguir-hi governs afins sense descartar-hi el control directe, com està passant a l’est d’Ucraïna. I si bé, per raons històriques Rússia ha tingut la seva influència territorial, cal distingir entre minories de parlants russes  i territoris russos. Els grups de població que per raons històriques o econòmiques han estat desplaçats a zones amb una llengua i cultura diferent, sovint s’han aïllat en recintes o complexes, i molt lentament s’han anat incardinant en els costums i usos del nou lloc de residència. Aquest fet que és comú en molts indrets, genera tensions, greuges, i fins i tot, conflictes. Tanmateix, el Sr. Vladimir Putin, potser per una feblesa interna o per raons estratègiques que s’escapen d’aquesta aproximació, ha optat per elevar-ho a la categoria militar, amb milers de soldats morts i una immensa destrossa en la vida de la gent, per no parlar de la destrucció i desolació que els artefactes i els incendis provoquen. Davant de tot això, els pacifistes i antimilitaristes d’Occident, on són? El no a la guerra d’Iraq del 2002 s’esborra de la memòria ja que no va aportar sensatesa entre la gent. Les iniciatives antimilitaristes d’aquí queden desarmades si opten pels “rebels”, els mimats del Kremlin, dotats de les armes, lleugeres i semipesades, més modernes. Davant de tot plegat, no hauríem de fer tots una gran abraçada a l’OTAN, i encoratjar-nos mútuament per la seva fortalesa a Occident! En cas contrari, un dia potser ens en penedirem.

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  https://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook