Populisme i corrupció, la visió empresarial (14/11/2018)

Populisme i corrupció, la visió empresarial (14/11/2018)

Els catalans vivim amb neguit el dia a dia de l’economia. De fet, la majoria comencen els diaris per les planes de borsa o similars, i la premsa especialitzada en afers comercials és de les més sol·licitades. Les patronals ho saben i malden per intercedir en aquestes preocupacions. Sovint sense èxit, ja que l’activitat dels mercats evoluciona a un ritme brutal.

En aquest moments, un dels principals focus de preocupació prové dels dirigents polítics. L’amenaça per l’arribada d’un element distorsionador al poder és clara. La baula populista ho permet. Milers de persones votant candidats amb solucions fàcils i ràpides és possible i creïble, i com a tal existeix de forma versemblant, com a succeït a Catalunya amb el fenomen de Ciutadans i a nivell espanyol amb VOX.

A França, la proposta centrista de Macron va donar un respeir considerable, just quan la proposta Le Pen ja es veia en l’escenari de les grans decisions, com tancament de fronteres mesures proteccionistes, limitació de mercats,... però va faltar poc, fins i tot gràcies al concurs de milers de catalans de la Catalunya Nord, més sensibles a les disfuncions centralistes que el centralisme conservador o socialista a abocat en el seu territori.

La clau francesa, i segurament, també per l’espanyola, passa pel sistema de partits, i les normatives electorals, duríssimes pels que ja no tenen el seu espai, o surten com escissions o fraccions de posicions tradicionalment majoritàries, sempre més fetes a la dinàmica permanent de les empreses i dels interessos econòmics. Catalunya, sense llei electoral pròpia, cau per si sola en la dinàmica espanyola una vegada més.

Pels empresaris, és clar que el populisme, o les respostes en forma de proclames senzilles del tot miraculoses,  són el símptoma preocupant que el sistema que alimenten amb els seus impostos té greus fugues o defectes estructurals. Les universitats i els centres de recerca que reben quantioses dotacions pressupostàries no fan prou bé la seva feina, i si la fan la concreció de les recomanacions no assoleix, en els àmbits legislatius o normatius, els mínims resultats en termes d’eficàcia o de millores.

Tot seria més senzill sense l’exemple de Trump, el qual és òbviament populista, ja que aposta pel creixement econòmic sense cap tipus de visió social, ambiental o regional. Queda per veure, si el que està fent es podrà exportar a d’altres llocs o no. Però, si Brasil s’hi afegeix, com sembla, i Veneçuela ja ho ha fet, a la seva manera, els resultats són impredictibles, i el seguiment de tot plegat és obligat. Més que mai Catalunya necessita les seves pròpies eines per fer i desfer en tot aquest escenari, que segurament serà extenuant, en tots els sentits.

©¹ Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.