Per seguretat! (15/10/2018)

Per seguretat! (15/10/2018)

La seguretat nacional (catalana) té moltes llacunes, i entre elles, a més de com defensar-se dels múltiples atacs interessats que rep el poble català hi ha els provinents d’un nou escenari derivat del canvi climàtic (tempestes, sequeres,...).

Els elements per afrontar els reptes de futur passen per l’assumpció de sobirania, per poder destriar les prioritats pressupostàries, en forma de forces de xoc o d’infraestructures. En aquest escenari, els agents privats també tenen capacitat d’actuació per tot el que suposa de perills per als seus interessos i per a la millora del benestar general.

Una eventual crisi estructural derivada del canvi climàtic, en forma de sequera perllongada (recordem com l’estat espanyol va bloquejar l’aigua del Roine cap a Catalunya per fer el nostre poble dependent d’Espanya) o de tempestes seguides (recordem també que tota la xarxa de transport d’energia elèctrica està en mans de l’estat espanyol, i no permet cap intrusió per la via de fet), només per posar dos exemplars ben evidents, suposaria doblegar, encara més la llibertat i els drets nacionals dels catalans.

Ja avui es viu amb perplexitat com la política migratòria de l’estat espanyol busca col·lapsar els serveis d’acollida catalans, que sense recursos ni personal, poden efectivament haver perdut de la situació (episodi de menors que no poden ésser integrats en les estructures actuals d’assistència).

Sense independència, tot constituint un nou estat en forma de república, no hi ha cap opció de futur pel poble català, i com a tal, si que és cert que quedarà abandonat, cada dia més, al caprici i l’arbitrarietat de les privilegiades estructures de l’estat.

Juga a favor dels catalans que els seus mals acabaran fent fermentar tots els anhels de llibertat de molts espanyols, i també perquè no hi ha res que sigui possible de forma aïllada i tot queda, al final, relacionat i condicionat. No sols des de la perspectiva econòmica, també ambiental i de forma segura!

Els plans reals d’impacte contra el canvi climàtic o la liquidació cultural són necessaris i no es poden ignorar, i contra les quals és imprescindible actuar. Cal que els millors es dediquin a aquestes tasques, i tant de bo que l’estratègia d’emancipació nacional les inclogui ja de partida. En cas contrari, serà un error més que es sumarà a una cadena que no fan més que complicar encara més solucions de futur.

©¹ Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.