Anàlisi de l'actualitat i divulgació
Per què els catòlics cada any viuen menys la Quaresma?(29/03/2017)
Per què els catòlics cada any viuen menys la Quaresma?(29/03/2017)
La conquesta de la vida espiritual no es pot improvisar, i és una de les facetes humanes més íntimes i sagrades. La forma de completar-la requereix constància, de manera que la Quaresma esdevingui així, en el curs anual, l’espai propici per experimentar-ne els fruits.
Tant en la tradició catòlica com ortodoxa cristiana, la Quaresma és el moment de l’any amb més intensitat espiritual, fins i tot, per damunt de la Pasqua (el període posterior) o el Nadal (el període anterior). Aquesta preparació, per reviure i entendre, el moment clau de la vida de Jesús, fa que els centres de culte i parròquies en general, programin conferències i recessos, a més d’una atenció especial en les predicacions i meditacions proposades.
Històricament, el que acaba en l’anomenada Setmana Santa, era un temps de dejuni i abstinència, a fi de no interposar barreres a la vida espiritual, ja que això permetia, d’una banda, apreciar la feblesa humana (per un plat de llenties som capaços de vendre el nostre germà) i de l’altra, enfortir la voluntat personal o llibertat interior (qualsevol exercici de paciència requereix molt d’autocontrol). I també era i és un temps en que es comenta i llegeix el Via Crucis, quasi de forma exclusiva. Difícilment es pot fer aquest exercici fora de la Quaresma, tot i que no sembla lògic ni hauria d’ésser estrany.
El Via Crucis, no fa pas gaire, es va intentar actualitzar amb l’anomenat Via Lucis, a fi de que també pogués ésser practicat fora del temps quaresmal, però no ha estat ben acollit ni difós, i quasi cap creient el coneix.
Des d’una perspectiva social, o de religiositat popular, en queda, paradoxalment, la Setmana Santa, amb les processons, els passos o els armats, com un substrat de tradicions i vivències, admeses públicament, tot i que amb poc contingut espiritual o sense compromís ètic (https://opusdei.cat).
Amb una visió anual, la Quaresma i el seu moment més intens de la Setmana Santa, darrera preparació de la Pasqua (resurrecció del Senyor, Jesús), resten com els darrers baluards de la vida espiritual d’Occident, desposseïts pràcticament del Nadal (festa del consum), de la Pasqua (l’escàndol d’un Déu en forma humana que neix, mora i torna a néixer és impossible d’entendre i d’explicar), i de la grisor del temps ordinari (com es coneix litúrgicament).
Dedicar temps a voler entendre el “regal” de la salvació és el contingut de la vida interior espiritual que es coneix com a fe. Són molts salts seguits al buit de l’existència humana, darrera de la qual hi ha poques o quasi cap resposta, prou convincent. Doncs bé, aquest “dedicar temps” és una disciplina transversal, apte per tots els públics, com l’exercici espiritual, pot donar fruits de gran qualitat i inesperats, com el sentit de la vida o, en clau de fe, el descobriment “de la gràcia”.
Les disciplines, molt conegudes pels esportistes, que han de perseverar durant mesos per millorar els seus resultats o bé per mantenir-los, permeten forjar un caràcter idoni per rebre, si és el cas, el do de la fe, si també incorporen una visió oberta respecte a la caducitat de la nostra existència i les misèries de les activitats humanes (sofriments, guerres, injustícies,...).
El missatge evangèlic, de Jesús, està destinat a les persones que volen fer un món millor, no sols per a ells si no per a tots. I per fer-ho cal apartar l’enveja del camí (aquell escull que impedeix alegrar-se dels èxits del pròxim), i reconèixer moltes coses, en la solitud i el silenci.
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/ (1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.