Per a Espanya és més important formar govern autonòmic a Catalunya que la protecció dels drets humans (19/3/2018)

Per a Espanya és més important  formar govern autonòmic a Catalunya que la protecció dels drets humans (19/3/2018)

La suspensió de drets fonamentals només està prevista legalment amb la declaració de l’estat d’excepció o de setge, amb algunes precisions, tot plegat al marge de les diferents actuacions que l’estat determini en relació amb les actuacions de bandes armades o elements terroristes.

Tanmateix, l’estat espanyol està usant potestats públiques que atempten contra aquestes premisses legals i escomet registres i controls sense motivació ni justificació suficient al marge de la judicatura, condiciona la llibertat de reunió i d’informació, traspassa el límits de la sobirania popular i del dret de participació política, i entre moltes altres vulneracions de drets fonamentals, actua per omissió instigant l’activitat de grups quasi para militars per atemorir la dissidència ciutadana dels postulats derivats del nacionalisme espanyol.

En aquest casos, les mateixes lleis estableixen que els que actuïn contràriament als valors i principis democràtics respondran penalment, per la violació de drets i llibertat reconeguts normativament, si els tribunals així ho admeten a tràmit i es pot produir un judici just.

I és aquí on rau la major gravetat dels esdeveniments que es succeeixen ja que les autoritats judicials, inactives i atrapades, romanen expectants sobre l’abast de les seves responsabilitats, tot admetent obertament la seva condició servil respecte d’una determinada visió sectària de la realitat política i social espanyola, en sentit administratiu, tot negant el pluralisme nacional i les expressions democràtiques que afloren amb suficient legitimitat.

La democràcia constitueix una mentalitat bàsica segons la qual la voluntat popular no és una qüestió accidental o merament oportunista, ja que és sobre aquesta base popular sobre la que caldrà edificar un marc de convivència i de tolerància. I això només és possible quan la conflictivitat té mecanismes de debat i d’exposició prou sòlids i creïbles.

Els conflictes entre nacions, amb estat o sense, i entre la mateixa població, pel repartiment de la riquesa, normalment, s’han de canalitzar, en benefici de tots, lluny de solucions que els enquistin o els congelin, com passa amb la solució judicial, sobre la qual els tribunals s’han aplanat a voluntat del govern, en un exercici de complaença mútua segurament estudiada.

El deteriorament de la vida pública amb discursos buits i contradictoris segueix un camí de deteriorament molt accelerat, i per això, la presència de presos polítics o accions repressives per motius ideològics a Catalunya ha despertat una gran preocupació entre bona part d ela població i també entre molts responsables europeus que veuen amb perplexitat com temes oblidats reapareixen dins el context polític amb renovada raonabilitat.

Els ideals de llibertat i d’igualtat, per construir una societat fraterna requereix una educada convicció democràtica que Espanya no té en general però que en canvi a Catalunya hi és per raons històriques de resistència i d’identitat. A resultes d’això, des de Catalunya, s’escau que una que una renovada força popular ho posi de manifest per a la seva construcció com país independent en forma de república, en concertació amb Espanya, si així convé, usant els seus propis medi s de pressió, de tipus majoritari, econòmics,... o també electorals.

Certament, la urgència de l’estat espanyol per exigir un govern autonòmic per a Catalunya és la millor ocasió per negar-lo o ajornar-lo, tant com calgui, ja que cada dia que passa amb la vigència de l’article 155 de la CE és una ocasió clara per demostrar la intransigència del nacionalisme espanyol i la seva actuació contrària als principis democràtics.

Per tant, ja va bé que no hi hagi govern autonòmic. És preceptiu, en tot cas, un govern republicà que gradualment, però amb fets concrets, escometi el desplegament de la llei de transitorietat, establint, en el seu primer decret llei, una alta instància jurisdiccional de la república catalana, com cort suprema de justícia, a fi d’evitar el bloqueig de les darreres instància espanyoles actuals que viuen sotmeses als poders executius aristocràtics de l’estat espanyol.

©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.