Pels fills dels immigrants espanyols (03/03/2016)

Pels fills dels immigrants espanyols (03/03/2016)

Els votants de Ciutadans, sobretot de Catalunya, des d’on s’ha prodigat aquesta formació catalanista sui generis, ahir van quedar atònits, al comprovar com els veïns i amics de les carpes taronges a les places i mercats del nostre país feien impossible, una vegada més, l’existència i viabilitat de l’Espanya castellana.

Ahir, en el debat d’investidura del president del espanyols, Europa, i els britànics es especial, van entendre que la situació no era altre que la d’abocar un cistell de taronges al mig del carrer per a que es perdessin sense ordre. El que va passar el 1978 amb la Constitució va ésser un exercici irrepetible per sortir de la dictadura i manllevar temps per refer-se de la seva repressió. Ara amb el anys, els temes aparcats tornen a sorgir, i el trencaclosques espanyol cada dia serà més complicat. No sols per les lògiques aspiracions de justícia dels propis espanyols (víctimes de les seves arbitrarietats, doncs els exiliats republicans espanyols encara resten en el més cruel anonimat) sinó sobretot perquè és l’Espanya castellana la que no vol deixar d’ésser hegemònica, dominadora i exacerbada. 

Quan els fills dels seus immigrants a Catalunya han volgut expressar la seva condició de desplaçats davant les institucions nacionals catalanes han trobat admiració i respecte per tot el que han aportat i són, generant una sinèrgia només intoxicada pel menyspreu espanyol a tot allò aliè als seus interessos. Un menyspreu que s’ha expressat en forma d’indiferència o ignorància, de forma secular, i darrerament, amb les polítiques d’autogovern catalanes, amb el bloqueig judicial. I en canvi, per als espanyols (PP/PSOE), el que ha fet Ciutadans no és suficient, i ni tant sols entenen, com és lògic, que “hagin posat els collons” a Catalunya.

Per a les oligarquies espanyoles, els seus emigrants a Catalunya, i per sentiment, els dels seus coneguts i familiars per terres hispàniques, no té cap valor ni importància. No signifiquen res i en tot cas són una molèstia, com els fets estan demostrant. Els 40 diputats al Congrés espanyol (11%) no compensen el favor que es van prestar a fer  amb el  25 diputats al Parlament català (18%), com a humils servidors catalans per acontentar els seus “amos i senyors” de la rància Espanya.

L’operació Ciutadans no sols està mobilitzant políticament els fills dels immigrants sinó que, de retruc, s’ha capgirat cap a idees de reforma, modernitat i justícia, del tot alienes i molestes, envers el que estan acostumats a treballar amb “calç viva”, tal com es denunciar ahir de forma pública, i que de fet és la millor constatació de l’estat polític en el que ens trobem. A Catalunya, no ha succeït res anormal ni preocupant, a ulls dels dominadors, doncs el clam democràtic i pacífic de milers de catalans, no té cap importància, si  a nivell pràctic no destrona els sistemes espanyols de poder, control i força que hi ha instal·lats al nostre país.

Però, tot sigui dit, el desgast en aquet procés el tindran els qui vulguin censurar i limitar les ànsies del poble, i no els que, com els partidaris de la República Catalana, no estiguin en contra de ningú, ni tant sols del Regne d’Espanya, i totalment a favor de la gent i de totes les seves capacitats, incloses especialment les de Ciutadans.

I per tant, és en aquest context, políticament constituent de la República Catalana que cal interpretar, defensar i prendre l’article 126 del Reglament de Parlament de Catalunya, segons el qual les ponències legislatives conjuntes, tot i que siguin a iniciativa prèvia de dos grups parlamentaris, ho són igualment amb representació de tots els grups parlamentaris, àdhuc si són contraris, per motius d’oportunitat o ideològics, a la seva tramitació.

Aquest és el mecanisme especial, que no calia que estigués escrit, per encetar obertament un procés constituent, i preparar el cos legislatiu per fer-ho possible.  Un procés constituent ha de permetre obrir un diàleg transversal i vertical, de doble sentit, per a que els contraforts dels prejudicis i dels tancaments es superin.

Les societats obertes, creatives i dinàmiques, no tenen por al que és desconegut, i malden per entendre i aproximar-se als demés, bàsicament escoltant. En aquest punt, la comissió que designi la Mesa del Parlament de Catalunya ha de constituir una ponència, amb representació de tots els grups parlamentaris, perquè elabori el text de la proposició de llei en el termini de tres mesos, partint de zero i de forma conscientment debatuda, a fi de presentar al ple tres cossos legals que donin l’opció i el marc per a que els catalans, de tot origen i condició, puguin afrontar el seu futur amb llibertat i progrés.

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  https://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook