Anàlisi de l'actualitat i divulgació
PDECAT dona corda al PP, uns acords penosos (25/4/2018)
PDECAT dona corda al PP, uns acords penosos (25/4/2018)
El PDECAT al Congrés espanyol vol implementar una normalitat legislativa, per suposadament, resoldre problemes reals de la ciutadania, a resultes de l’emergència de diferents situacions socials. Això és així en el cas dels desnonaments de finques ocupades, fet que ha provocat una forma alarma social, però sobre la qual, pel que sembla, només reacciona PDECAT, com els millors i els pitjors, per la seva celeritat i per la seva covardia.
Celeritat per aparentar ésser el primer a l’hora de defensar els interessos dels propietaris (com si no hi fossin al PP) i també covardia per la seva manca de determinació a l’hora d’aturar o bloquejar l’escàndol autoritari que s’imposa des d’Espanya sobre Catalunya, en termes generals.
Ja fa temps que les qüestions públiques estan desbordades, tot i que l’escenari econòmic de moment és favorable. Sobre les administracions cau una allau d’obligacions que no poden assumir amb els recursos disponibles, ja que el mateix PDECAT va ésser el més diligent a l’hora de blindar el bloc de l’estabilitat pressupostària i la sostenibilitat financera. En aquest context, la gent de dretes, en el sentit ampli de liberals i conservadors, tenen una flaca representativitat en el PDECAT.
En canvi, Junts per Catalunya, com element de base de decisió efectiva d’autodeterminació, per com deia, no fa massa, en Carles Puigdemont, fer de Catalunya “un recer de calma i protecció”, si que aglutina les dinàmiques recents i brillants de la república catalana, i el seu marc legislatiu de partida que s’inscriu fonamentalment en la llei 20/2017 del Parlament de Catalunya.
S’equivoca en Carles Campuzano i també en Jordi Xuclà, si creu que qualsevol millora econòmica tindrà cap rèdit polític. Cap propietari que voti el PDECAT avui li calen, en general, els mesos de diferència de mensualitats de lloguer que perd per una llei processal civil sense prou elasticitat. I en canvi, si que demana més ordre i fermesa a l’hora de parar l’espoli fiscal, la privació de serveis o la discriminació d’oportunitat que pateixen els catalans a resultes del sistema de govern i de polítiques públiques del PP, amb el suport del PSOE.
Les coincidències del PDECAT amb el PP no són benvingudes, ni que sigui per raons pràctiques, quan el marc de repressió i de legislació desfrenada que cau en forma de pedregada sobre Catalunya és majúscula.
L’activitat política del PDECAT, després de molts anys amb les mateixes persones fent el paperot a Madrid, ja és en si mateixa discutible, sobretot després de la proclamació de la república el 27 d’octubre de 2017. Però encara ho és més quan es poc transparent, i tothom sap de quina manera el món espanyol resolt moltes qüestions greus per a la ciutadania amb una pràctica molt allunyada dels escenaris de la fe pública de secretaris i interventors.
La gestió documental de l’acció dels PDECAT en instàncies espanyoles és de molt difícil accés. Així, davant la notícia de la seva participació en la reforma de la tipificació dels delictes de terrorisme , per ampliar-ho a quasi qualsevol supòsit, encara no és del tot clara. Ja que el sistema d’esmenes, i de documents creuats és, si més no, poc clar o molt difícil d’entendre per a la ciutadania.
En un moment històric clau per a la república catalana, on la paraula més important hauria d’ésser coordinació, els pactes parlamentaris del PDECAT amb el PP sonen molt distants respecte del que podria ésser una acció conjunta de bloqueig i no cooperació per trencar amb una lògica d’imposició i colonial que pateix Catalunya de forma continuada.
Aquesta coordinació, no sols passa per fer-la efectiva al Congrés i el Senat, entre diferents grups polítics catalans o no, sinó també i sobretot al Parlament de Catalunya per garantir l’efectivitat del govern legítim i una presidència reforçada per part de Carles Puigdemont.
Coordinació és la capacitat de dirigir a persones, òrgans o institucions, de manera conjunta, i per això cal una figura central. Aquesta figura ara no té un cap clar, però si que forma part de l’imaginari popular, amb tot el que de feblesa això suposa. La república catalana s’haurà de reinventar en aquesta tessitura, per evitar la que la gestió diària tant defensada i necessària (és la gran germana preferida dels catalans, en general), sigui el forat per on es perdin les energies adients per consolidar i projectar un procés constituent amb tots els atributs.
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/
(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.