Anàlisi de l'actualitat i divulgació
Partit de partits a nivell nacional (15/04/2016)
Partit de partits a nivell nacional (15/04/2016)
L’erosió del sistema de partits en un escenari de contínues eleccions provocarà danys irreparables en el sistema de representació democràtica. Els partits amb poca representació en podrien quedar al marge tant per raons pràctiques, operatives com financeres. La solució, per tant, tal com s’està assajant, és presentar-se a els eleccions per medi de plataformes polítiques, que siguin confluència de grups o moviments polítics.
Aquesta solució, a nivell nacional, passaria per aglutinar en els desafiaments exteriors el màxim nivell de fusió, en el que seria una gran comunió d’interessos, fet sobre la base d’una gran generositat, per part de tots. De fet les CUP quan no es presenten a les eleccions espanyoles ja estan cedint el seu electorat, i per tant, ho estant fent possible de forma passiva. La conjunció CDC i ERC, no obstant això, a l’estil JxS no seria suficient, per poder avançar en el projecte col·lectiu que tenim endegat.
Caldria a més aplegar sectors del PSC i sobretot de CSQEP. Sobre la base d’uns eixos molt bàsics, de conquesta de la república, dels valors progressistes i de la defensa de l’estat del benestar, més enllà de CDC i ERC, també En Comú Podem i d’altres independents, podrien aplegar-se per lluitar pel futur d’aquest país, i si és el cas, i les urnes ho validen, àdhuc, per la seva independència.
Defensar 3 pilars bàsics no hauria d’ésser difícil i en canvi donaria uns grans resultats pràctics per a tots: els ideals republicans de ciutadania, la defensa dels valors progressistes de la millora social i la defensa de tots i cada un dels serveis públics que permeten una societat cohesionada i integradora, no sols haurien de mobilitzar-nos a tots una vegada més, sinó sobretot haurien de permetre travar una estructura de representació col·lectiva, a l’exterior i davant les grans amenaces que ens venen al damunt, sense dubtes i ferma.
Per a la política interior catalana quedaria tot el mosaic polític de pluralisme, participació i diversitat, per la via d’una llei electoral que doni veu als grups minoritaris i també exerceixi de motor en el compromís polític i la participació ciutadana. Tot plegat seria un somni pel qual calen grans dosis de vertebració nacional, de la qual en som molt deficitaris. Els paranys són innombrables i d’aquí en surt sovint la frustració i el deixar-ho córrer tot.
Si finalment hi ha eleccions a nivell espanyol, més enllà d’ideologies o matisos del tot necessaris, o bé no cal presentar-s’hi o bé si va amb un sol encuny, transversal, ampli i mobilitzador. La sort catalana passa per aquest tipus d’aportació col·lectiva, i per la qual molts estarien disposats a lluitar.
Les lluites petites, en forma d’esquemes personals i parcel·les de poder no porten enlloc. Es podria fer, no per revalidar JxS sinó per ampliar el sentit nacional que ens mereixem, i que farien més divertida i encesa l’elecció. Apostar per forces minoritàries té sentit si la llei electoral ho recull, i la seva veu, dins un context de respecte i admiració per les diferències, així se sent. Però tot plegat només és viable des d’un punt fort i sòlid: la construcció col·lectiva i la dimensió comunitària.
Catalunya té totes aquestes qualitats, i només li calen els instrument més adients per executar-ho, en l’evolució exterior, d’on poden provenir les amenaces, i en el confort deliberatiu dins de la cambra pròpia i tots els seus òrgans d’estudi, seguiment i control. Per tant, seria l’hora, més que mai, per garantir una evolució fiable del procés català, que el Parlament de Catalunya determini i valori la millor forma d’actuar políticament a l’exterior, tot assumint la seva representació política un nivell de responsabilitat encara més gran.
Certament, és un exercici rigorós i desafiant, en molts sentits, però principalment per la seva novetat, i per tot el que pugui significar. Seria un repte que realment posaria les bases polítiques de l’autèntica sobirania. Tot i així, està clar que només és possible amb voluntat política, i que en cap cas podria ser-ho de forma obligada.
La constant rèplica dels poders espanyols, molts d’ells actuant de manera descarada dins de Catalunya gràcies a la magnitud de la tolerància en la cultura social d’aquest país, no hauria de passar sense una constant revisió de la tasca que com a poble tenim que desenvolupar: donar una veu clara i forta cap a l’exterior, i també establir mecanismes propis de decisió al marge dels sistemes jurídics estatals que impregnen tot el teixit representatiu.
Per fer-ho o bé hi ha una assemblea estable de partits polítics pel futur de Catalunya, constituïda en plataforma electoral de cara a l’exterior, com Espanya i Europa, o s’articulen els mecanismes de deliberació d’alt nivell dins del Parlament de Catalunya, per fer-ho possible, com la millor causa per la supervivència d’aquesta nació i els seus habitants.
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/ (1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font. S’agreix fer-ho saber, si és el cas.