Anàlisi de l'actualitat i divulgació
Mercadejar amb la corrupció (22/06/2016)
Mercadejar amb la corrupció (22/06/2016)
Uns documents sonors que ara han sortit a la llum pública, relatius a converses entre el Ministre del Interior i el cap de l’Oficina Antifrau, demostren fins a quin punt hi ha poders que poden condicionar, configurar o determinar una determinada evolució.
Hi ha qui creu que la democràcia és una quimera, i que fem el fem o votem el que votem el resultat serà sempre, més o menys, el mateix. Que facin que diguin, només hi ha una sortida, i és la que els poders fàctics decideixin, això si sempre a les ordres dels grans interessos comercials, tots ells egoistes i amb una visió a molt curt termini.
El periodisme independent, com quart poder, fàcilment instrumentalitzable per poders igualment opacs o poc coneguts, esdevé un dels darrers ressorts per aproximar-nos tots una mica més a la veritat del que ens afecta i del que passa. I si això té incidència política, i pot generar una alteració greu de l’estatus quo igualment s’esdevenen nous esdeveniments per tenir en compte, i al final deixar-ho tot igual, o molt poc canviat.
La posició catalana, sense un procés revolucionari, de difícil conducció, i de resultats certament incerts, com va haver de viure el president Lluís Companys (1882-1940), sempre quedarà envoltat per tota mena d’estratagemes, com les que fredament es plantegen en la gravació filtrada, destinades a minar l’evolució del 9N2014 i el procés de recuperació nacional.
Cal comptar-hi, i també cal ésser conscients de que això és així, diguin el que diguin. Perdre la innocència, és un pas necessari, obligat, en la presa de responsabilitats, que col·lectivament volem assumir.
Els poders fàctics, quan els hi convé, analitzen relacions familiars, busquen vincles professionals i estudien com guanyem dels diners. Si troben distorsions on agafar-se les aprofiten, i si no, potser les podrien fabricar, per medi d’operacions encobertes, perfectament secretes, disfressades de seguretat nacional o d’interès públic.
La democràcia ha de conviure amb aquesta realitat, ens agradi o no. Fins a cert punt, és la tensió que ha de suportar, pesi el que pesi, per merèixer aquesta consideració. En ambients britànics, hi ha qui ja qualifica la mort de la diputada Jo Cox com una operació dels serveis secrets, sota influència de l’establishment, doncs segurament la seva vida, con moneda de canvi, no té cap importància, en el resultat que es busca de preservar una determinada posició dins de la UE tot veient la deriva popular a favor del BREXIT. Aquestes actuacions sovint no són directes sinó molt, però que molt indirectes, en forma de passivitats certament estudiades o dirigides, en el que s’anomenen complots o conspiracions, de lectures molt complexes o indestriables.
Per sort, la gravació disponible entre dos persones rellevants de la seguretat de l’estat espanyol (des de funcions executives i judicials, respectivament), exposa públicament el tipus de raonament i de fil argumental sobre el qual avancen aquestes dissertacions, posant en evidència que això és escassament una petita, molt petita, part del que realment passa. Si per exemple, hi afegim l’exèrcit, les cúpules policials, la fiscalia, la casa reial, la guàrdia civil,... en un castell de complicitats i favors pendents que permet imaginar el més perillós i corrosiu contra la voluntat popular, l’exercici democràtic i el bon govern.
Però no hi ha més opció que ballar aquesta música, tenir clar com es mouen aquestes tecles i saber que no en podem quedar al marge. Amb el lliri a la ma segur que quedarem endarrere, com li va passar al president Lluís Companys, finalment vilment derrotat, torturat i afusellat.
Avançar en més democràcia i més exigència i respecte entre la ciutadania, haurà de suposar, segurament després del xoc que suposa aquesta conversa, tenir clar que molts actors no juguen net, i que poden i volen subvertir la voluntat popular, al preu que sigui. Davant d’això, cal molta maduresa, serenitat i reflexió. I això ara es tradueix en valentia per votar independència, caminar cap al RUI per aquesta tardó i per exigir encara més transparència i coherència, tant al demés com a nosaltres mateixos. Només començant per un mateix, avançarem a l’hora de derrotar la corrupció més perillosa i hostil: la corrupció d’estat o el terrorisme d’estat. Unes funcions en les que el Regne d’Espanya ha demostrat, històricament, tenir-hi molta experiència i dedicació.
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/ (1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font. S’agreix fer-ho saber, si és el cas.