Anàlisi de l'actualitat i divulgació
Mentir surt barat, i fa molt de mal (10/10/2018)
Mentir surt barat, i fa molt de mal (10/10/2018)
La incapacitat per afrontar els problemes però sobretot els conflictes fa que sovint, a la vida personal però també col·lectiva, els temes s’ajornin o no s’enfoquin bé. Al final, tot s’acumula, i només queda sortir com sigui de l’embolic, tot sovint recorrent a l’instrument de la mentida.
Amb les mentides és possible construir una resposta just a la mida d’una justificació impossible. Per la mentida, és possible atribuir a les paraules significats diversos, sense entrar en detalls.
Des de l’òptica espanyola la mentida ha funcionat sistemàticament, quan ha negat les nacionalitats peninsulars (tot i que s’esmentin a la constitució) o la vigència dels tractats internacionals que reconeixen el dret d’autodeterminació. Però també en clau catalana, ja s’ha instaurat aquesta tradició espanyola per la mentida des del moment en que s’han omès els compromisos electorals més bàsics o es magnifica un victimisme provocat per justificar problemes de fàcil solució.
La cultura política del diàleg i de la negociació s’associa en la nostra societat catalana a ésser bo i condescendent, quan en realitat, sense mentir, consisteix en saber mantenir una posició de forma clara i senzilla, sense fer-la més greu ni menysprear-la. La democràcia espanyola, el seu estat de dret, si no es menteix, permet portar fins al límit el que possiblement significa de de discriminació nacional i persecució ideològica, sobre els catalans.
L’interès general, base de les democràcies liberals occidentals, passa per la protecció dels seus pobles i cultures, base de la ciutadania que lliurament s’aplega per fer un futur compartit de prosperitat i benestar. En base a aquesta protecció, pels cas del poble català, el marc autonòmic (de policia, televisió, educació,...) és totalment insuficient i aboca als catalans a una pèrdua continua d’oportunitats en creativitat i dinamisme.
Malauradament, una teranyina de mentides no ha permès als catalans accedir als instruments i als mètodes que permetin neutralitzar l’amenaça centralista de tipus uniformitzadora, a la castellana. Segurament, el que s’està vivint aquests dies, va aclarint què es podrà fer en un futur. Si una cosa és clara, ara mateix, és que el possibilisme polític frustra totes les sortides i alimenta la dinàmica de mentides, sense parar.
Les mentides s’afegeixen als arguments febles o poc convincents i els seus efectes immediats poden semblar positius però a la llarga acaben generant greus problemes i disfuncions, en forma de desafecció, desànim o mala sang. Aquests segurament són els grans objectius que persegueixen les mentides, i per això, cal vacunar-se amb urgència.
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/
(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.