L’espessor dels mercats d’inversió (22/4/2015)

L’espessor dels mercats d’inversió (22/4/2015)

La premsa financera especialitzada va anunciar ahir que s’havia trobat, quasi amb total seguretat,  la persona responsable de la important caiguda del mercats de borsa el maig del 2010. Es tracta del senyor Navinder Singh Sarao (1979) resident en un modest apartament a les afores de Londres. Aquest expert d’inversions, amb facultats d’operar en el comerç electrònic de borsa, sovint aconsegueix substancioses plusvàlues gràcies a operacions de compra i de venda fetes en milisegons, dins un sistema de comunicacions telemàtiques que intercanvien els valors de les accions, futurs o d’altres productes exposats a un ritme frenètic.

La seva actuació concertada sobre diferents companyies en cotització va provocar un “flash crash”, és dir, una caiguda del mercats inesperada i fora de tota lògica, basada en manipulacions tècniques dels mercats. Davant d’aquesta situació, els experts i analistes, tots ells a sou de les grans corporacions bancàries, ja han expressat la seva perplexitat. El règim de les operacions d’inversió a nivell mundial, és tant ampli i complex que només després de 5 anys d’investigacions han conduit al, amb tota certesa, únic responsable d’aquell desgavell. Però per acabar-ho d’adobar, el fruit de la investigació no ha estat gens eficaç sinó que s’ha pogut identificar a l’autor després d’una delació interessada (com sempre, l’enveja humana sovint, i contra tot pronòstic, s’alia amb la veritat).

Ara les autoritats judicials americanes ja reclamen l’extradició d’aquesta presumpte delinqüent, que amb capitals de tercers avariciosos, va maquinar amb gran coneixement i especialització, per oferir als seus clients les millors rendes. Com ell, hi ha milers d’agents d’inversió independents, que ofereixen els seus serveis especialitzats als grans grups financers o per qualsevol agència d’inversió que estigui disposada a pagar els seus honoraris. Malgrat tot, de fons queden els dubtes sobre la fortalesa del sistema mundial d’intercanvi i compensació financera, majoritàriament en mans de grups privats, molt especialitzats.

Tot el sistema financer és un sistema fiduciari, és dir, el que s’intercanvia o es compensa no té cap valor real (són línies impreses de validacions electròniques o paquets de paper en forma de bitllets) però es figura que el te per permetre l’evolució econòmica i facilitar l’activitat comercial. Però el problema real esdevé quan el valor fiduciari és dels propis medis fiduciaris, monedes o bancs, els quals creixen de valor contínuament des de fa ja molts anys, sense que de moment es conegui cap  límit, malgrat  l’avís de la recent crisis 2008 ( amb la fallida del banc d’inversió Lehman Brothers, 1850-2008).

Quan tot plegat està sobrevalorat, i el seu valor no està referit a cap actiu real (abans l’or era la garantia de les transaccions), i a més, els sistema ja està íntegrament en mans de les validacions electròniques, susceptibles d’ésser manipulades o interferides, molts analistes opten per extremar la prudència en les inversions i els moviments de capitals. Tot plegat fins al punt de cercar refugis, contra natura, com  les “inversions” de moda en aquests moments: bons de deute públic alemany a 10 anys amb interès negatiu!

L’escenari financer internacional, és un crit quasi unànime, pateix greus mancances en els seu control i regulació, sobretot en cas de crisis global. No hi ha cap dubte que els economistes (https://www.ub.edu/economiaempresa/) s’hauran d’aplicar a fons en els propers anys, tot i que segurament ens costarà saber la veritat del que estem vivint en aquest moments, i les conseqüències de les decisions que s’estan prenent. Que no ens passi res!

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  https://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook