Les primàries per preparar candidatures per a la llibertat (12/6/2018)

Les primàries per preparar candidatures per a la llibertat  (12/6/2018)          

Agustí Colomines, un dels pocs alts càrrecs polítics cessats per raons ideològiques sota el mandat del 155 (7 mesos), ve a dir que la sortida a la situació d’estancament que viu el “govern efectiu” es cronificarà i , en qüestió de dies, quedarà paralitzat. Per dos motius, la manca de lideratge d’en Puigdemont (al qual suplica que doni senyals de vida política) i l’esgotament dels polítics actuals atrapats dins la teranyina dels presos polítics de forma recurrent.

Òbviament, aquesta és una interpretació, del que diu Agustí Colomines, però aventuro que segurament és el que volia acabar dient. Per trencar aquest cercle viciós, la via natural de sortida és complimentar el debat del 26 d’octubre de 2017, sobre la proclamació de la república catalana, tot deixant en un segon pla per a les defenses jurídiques i les possibilitats d’influència sobre els seus jutjadors, que per altra banda deterioren l’exigència suprema de separació de poders que molt sovint es denuncia des del republicanisme, la sort dels presos polítics.

Durant 7 mesos s’ha arraconat el mandat democràtic de mobilització, estructuració i dinamisme per fer real la república catalana. Ara hom veu pel maig de l’any vinent, per la via de les primàries municipals republicanes, una via de pressió als partits tradicionals (ERC i PDECAT, principalment), ja que aquests no s’arriscaran per res ja que temen perdre les quotes electorals en forma de subvencions i participacions en el sistema de poder vigent (diputacions, consells comarcals, .....).

Tothom sap que el sistema de partits es retroalimenta contínuament, tal com la constitució del govern català ha evidenciat, enmig d’un ambient d’eufòria, per l’accés a centenars de càrrecs directius que ni faran res ni suposen cap progrés, llevat per les butxaques dels partits que ho han facilitat i dels beneficiats en particular.

Per això, escau, de forma urgent, una renovació política o l’accés a la classe política d’activistes,  a l’estil de Junts per Catalunya quan encara seguien el lideratge de Puigdemont, independents amb idees fresques i llibertat de moviments, però que ara viuen a esquenes del PDECAT, i del seu sistema de finançament (com a titular de la credencial electoral).

El nivell municipal és l’únic que permet trencar aquesta dinàmica, i de fet, podria ésser el decisiu per superar l’estancament actual, per medi d’una resposta concertada dels veïns i veïnes per fer efectiu el mandat republicà de l’1 d’octubre de 2017. Però hi ha un problema, com també va destacar Agustí Colomines, que igualment necessita d’un lideratge nacional per motivar-ne l’arrencada, d’una banda, i per administrar eventualment un nou resultat, de l’altra.

El problema real és que els polítics actuals no faran res o quasi res. Depenen del sistema de partits, que per medi de subvencions públiques atorgades en funció dels resultats obtinguts, poden escometre campanyes electorals de suficient impacte entre la població que a la vegada, usant una estudiada demoscòpia de missatges buits però conciliadors, els hi permeten surar entre la mediocritat del dia a dia. Entre els especialistes d’aquesta pràctica hi ha el PDECAT, amb un alumne diligent com ERC que els segueix.

Des d’una ideologia centrada i propositiva, per no quedar fora del sistema de valors imperants, el sistema democràtic, d’assemblees i dinamisme social, de la CUP, és el que hauria de poder-se vehicular per fer efectives les primàries republicanes a les municipals.

Així hi hauria una organització popular de base, independent i apoderada, que desenvolupant un sistema propi d’elecció de candidats, obert i transparent, les seves llistes fossin claus en la governabilitat de molts ajuntaments, i des d’aquests, a les grans fonts de recursos de les diputacions provincials (amb tot el perill que suposa aquest exercici, sense les màximes exigències de transparència i generositat).

©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.