Les doctrines terroristes de l’estat (29/1/2018)

Les doctrines terroristes de l’estat (29/1/2018)

Els qui segueixen el pols dins la societat polonesa, a resultes del seu gir nacionalista, tant enfront de les institucions europees com davant els valors humanitaris, descobreixen com hi ha similituds, contemporànies,  amb la situació entre Catalunya i Espanya.

L’església catòlica, la suposada coartada del gir nacionalista polonès (en contra de l’entrada de refugiats, com en el cas espanyol, com a més visible política pública nacionalista), ja s’ha desmarcat clarament de les propostes governamentals tot definint-les, en l’àmbit dels drets humans i les llibertats públiques, com “doctrines terroristes”.

Les ideologies nacionalistes, també en el cas espanyol, on a més hi ha un rerefons monàrquic atàvic i visceral, recorren habitualment, i d’aquí ho fàcil que és identificar-les, a les raons de seguretat nacional, com la principal justificació del seu suposat deure.

És clar que les referències a l’interès d’estat o a la seguretat nacional són importants, per mantenir l’estabilitat social, però en cap cas per actuar, sigui per passiva o per activa, en contra dels drets humans i de les llibertats públiques.

En el cas del migrants, gent que fuig de la persecució i de la misèria, per tant, no procedeix, com també fa el govern espanyol, actuant passivament en contra del més elemental sentit humanitari, tot negat el pa i l’aigua a milers i milers de persones necessitades.

Dit d’una altra manera, i per tirar-ho a la cara de les ideologies liberals i conservadores que neguen l’acolliment i les oportunitats als refugiats o d’altres migrants, l’interès general que vagi en detriment de drets i llibertats de les persones, tinguin o no la nacionalitat d’un país, sempre han aparegut en àmbits polítics autoritaris com doctrines terroristes.

Efectivament, deshumanitzar i criminalitzar són dues cares de la mateixa moneda, amb l’objectiu de perseguir directament o rebutjar indirectament determinades persones per la seva procedència o les seves dificultats, en el que, tal vegada, es coneix com terrorisme d’estat.

Per mantenir aquesta determinació, les doctrines terroristes d’estat, invoquen problemes d’inseguretat atribuïdes als refugiats o d’altres migrants, o com en el cas espanyol, en clau monàrquica nacionalista, encolomant el mals i problemes de l’actualitat espanyola a la minoria nacional catalana.

L’anticatalanisme, com l’antisemitisme, per posar un exemple, ha estat i és una doctrina terrorista d’estat que serveix a uns determinats interessos, sovint merament crematístics i econòmics, per a desgràcia general i gran frustració popular.

Aquesta apel·lació a la seguretat personal per part de l’estat bloqueja i tanca les aspiracions de llibertat de la població, fent molt complicat un marc de confiança i d’altruisme, com actitud bàsica de ciutadania que ens fa veure als demés com uns iguals a nosaltres. És potenciar, per medi de les polítiques públiques, l’egoisme humà, a fi de destruir les bases socials i comunitàries de la societat humana.

Les aspiracions republicanes catalanes passen per un marc de relacions socials obert i sencer, on ningú sigui exclòs per la seva llengua o procedència, i la llibertat de les persones no sigui una apel·lació a la feblesa interna que tot ésser humà viu per les seves necessitats materials, educatives, sanitàries i laborals, entre les més importants.

En tot cas, la base republicana dels catalans ha d’ésser el mitjà, clar i diàfan per a garantir una societat cohesionada sense excepcions, de cap tipus, ni molt menys monàrquica, en la defensa del principi d’igualtat.

El millor medi per garantir-ho, en aquest moment, és defensant la sobirania del Parlament de Catalunya i denunciant les ingerències i pressions que ha de suportar aquesta institució de la democràcia catalana, provinents principalment de les instàncies nacionalistes del govern espanyol o de l’aparell jurisdiccional que el protegeix.

 ©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.