Les desigualtats creixents: una raó més per a la República Catalana (9/2/2018)

Les desigualtats creixents: una raó més per a la República Catalana (9/2/2018)

Tenir l’estat a favor és la manera més fàcil de fer-se ric, ja que es té tot el suport legislatiu i per tant coercitiu per a poder guanyar diners, a les esquenes dels que no gaudeixen d’aquests favors. És injust però és així. Les empreses que tenen accés al BOE, capacitat d’influència entre l’oligarquia funcionarial que prepara les resolucions, molt tècniques, que aprova el govern espanyol (única instància real d’influència després de l’operativitat administrativa que ha assolit el Tribunal Constitucional), obtenen sucosos resultats econòmics.

Curiosament, en general la gent, per aquest via, i en general, consideren aquesta obtenció de beneficis com un resultat de la dinàmica del mercat, i per tant, del tot merescuts,  malgrat que les accions del govern ja es van admetent com arbitràries i, fins i tot partidistes. La cultura política fracassa i no es resolen els problemes de fons, tot generant unes solucions a curt termini que no faran altra cosa que accentuar la gravetat del que vindrà.

El polítiques públiques contra el canvi climàtic, en el que hauria d’ésser una autèntica preocupació per a  les autoritats polítiques, passa desapercebut, i més aviat és insensible. Així, per combatre les emissions contaminats, tal com ha denunciat Joan Prat de l’AMTU (www.amtu.cat) , Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà, no sols no es fa res sinó que s’intenten perjudicar per medi d’exigir l’IVA a les transferències públiques a les empreses de transport que són deficitàries. Un contrasentit d’una magnitud  semblant al que passa amb l’IVA a TV3 per intentar bloquejar la creació cultural en català.

La deslleialtat espanyola en els afers públics ha quedat contaminada per una guerra de propaganda i de desprestigi, propiciada pel nacionalisme espanyol, encarnat en part pel PP. D’aquesta manera les formacions monàrquiques aconsegueixen dissimular la seva mala gestió (en part resolta per la via pràctica de la corrupció política)  i manca de responsabilitat, per una banda, i de l’altra, permeten camuflar un missatge populista que no és altra cosa que servilisme a determinats grups particulars, els qual obtenen tota mena de patrocinis.

La gravetat de tot plegat ja es concreta en carreres i vides directament afectades, la dels presos polítics, en especial, però també la de milers d’immigrants castigats sota els règims dictatorials dels nord d’Àfrica, o les imparables onades de pobres que no troben encaix dins una societat on tot és més difícil de fer i de viure.

 La suposada “normalitat” de la que tan es parla, és sense dubte, la més gran calamitat, en forma d’abusos premeditats, arbitrarietats judicials, favoritismes descarats, pràctiques despòtiques,... i un llarg etcètera que no fa més que preparar una resposta que amb tota seguretat serà traumàtica.

Els salaris no pugen i la precarietat laboral és manifesta. L’accés a determinades prestacions de l’estat del benestar ja es veuen amenaçades: serveis públics gratuïts, pensions garantides, qualitat de prestacions, agilitat administrativa,... Ben al contrari, ja es postulen proteccions duríssimes a sector molt organitzats, com ha succeït amb el taxi per manca de planificació de l’administració (es va deixar créixer el mercat paral·lel de llicències fins a preus astronòmics, i la moratòria de les VTC per traspassar-les a dos anys serà insuficient), la reserva del cotxe elèctric només al qui tingui accés a una plaça d’aparcament privat (no s’admetran places per a vehicles elèctric per carregar a la via pública), el deteriorament dels sistemes d’intercanvi modal en la mobilitat de passatgers,... només són una petita mostra de com en els propers anys les desigualtats socials s’eixamplaran i les dificultats dels més desafavorits augmentaran.

És en aquest context, on les propostes republicanes de l’estat català esdevenen un catalitzador per a tots nosaltres. Enmig de la globalització i la innovació tecnològica, cal canviar moltes coses, permeten a la gent sense treballs qualificats possibilitats d’adaptació. Sense aquest esforç més gent viure esclava d’unes servituds proteccionistes, de tipus populistes, com les que lidera actualment el BOE, amb el resultat evident de més pobresa i més desigualtat. Hi ha qui no ho veu, però cada dia més gent s’adona de l’engany que el nacionalisme espanyol està promocionant, sense cap escrúpol.

©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.