Anàlisi de l'actualitat i divulgació
Les darreres amenaces del petroli són reals (12/7/2018)
Les darreres amenaces del petroli són reals (12/7/2018)
La pel·lícula de Peter Berg, Deepwater Horizon (Marea Negra) ens recorda com l’any 2000 els millors entre els millors van cometre una cadena d’errors de gestió econòmica que van conduir a una gran catàstrofe: l’explosió de tota una plataforma d’exploració de pous de petroli i el vessament durant tres mesos de milers de tones de cru.
Ara, passa una cosa similar respecte a la bonança que han propiciat les noves tecnologies substitutòries que pretenen donar a entendre un distanciament respecte del món del petroli. S’ha instal·lat una absoluta confiança que l’extracció i comercialització, fins i tot des de la perspectiva geopolítica, ja no són un problema. No es preveuen alces dels seus preus ni tensions per fer més baixos els seus costos d’extracció i comercialització. Segons diuen, està tot controlat, i potser, fins i tot, cada dia serà més barat i de millor qualitat.
Tot plegat, una pel·lícula amb un guió de fugida endavant del qual difícilment hom en quedarà al marge. Els grans països productors de petroli viuen amenaçats i podrien caure en greus crisis com les que ha viscut Líbia, i de la qual aquesta ara es comença a recuperar tot tornant a injectar cru dins l’economia a preus assequibles, provisionalment. Quan hi ha crisis polítiques aquests països deixen d’extraure i els preus poden pujar de cop i volta. En aquests casos, només amb una lleu escassedat de l’or negre, les tensions inflacionistes apareixeran de ben segur, i els preus de tot s’enfilaran.
Per sort, i per desgràcia, l’economia més dinàmica del món ,USA, té tanta dependència del petroli que la seva principal, o quasi única preocupació, consisteix a controlar i revisar l’estat general de tots els exportadors de petroli per a que no això no succeeixi, al preu que sigui i sense cap remordiment.
Els mecanismes de control de les economies per mantenir una flux estable d’intercanvis conjuntament amb els tipus d’interès com a coixí regulador de demostrada eficàcia, permeten tenir confiança o un excés de confiança en que les fluctuacions del preu del petroli, com passa recentment, tinguin cap influència significativa en la marxa quotidiana de l’economia global. Però sols és un miratge, un engany dels números.
Els números enganyen quan declaren que els costos en petroli respecte el conjunt de l’economia són molt petits ja que si bé ho poden ésser en termes absoluts, dins una piràmide de bens i serveis rigorosament quantificats, en termes relatius la seva posició a la base de tot té una influència molt més gran de la que mai hom pogués imaginar.
Els qui fan aquestes previsions super optimistes no donen importància a l’omnipresència d’aquesta matèria prima, cosa que els més temorosos del seu impacte si ho feien. És un tema generacional, la gent de més de 70 anys, que tenen records anteriors als anys 50, saben perfectament com era la vida sense aquest preuat material. I com la seva presència en forma de plàstics de tot tipus, energia polivalent i disponible, derivats de tota mena,... va esdevenir del tot present, en un tres i no res, i a uns preus molt assequibles. I aquesta consciència feia que qualsevol mínima alteració de seguida generés necessitats de reserves o cerca de millors solucions, provocant tensions alcistes del preus.
Ara, en canvi, tothom va de sobrat, i recorda aquells directius de BP, que sobre la seva nau més moderna, la Deepwater, no tenien la més mínima sensació de perill ni de temor. Era impossible cap error ni desviació. I en canvi va explotar tota ella, i van morir part del seus empleats, cremats pel petroli i el gas.
L’economia mira de reüll a la política, i creu que Veneçuela o Iran són només entrebancades, com Catalunya i Escòcia dins el context europeu. I s’oblida que l’economia ara és una forma de política, parcial i tendenciosa, de la qual en sorgeixen tota mena de contradiccions i provocacions. Al temps!
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/
(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.