Les dades personals i la presumpció d’innocència (2/5/2018)

Les dades personals i la presumpció d’innocència (2/5/2018)

En els processos judicials, malgrat siguin temes de molta actualitat, és primordial, democràticament parlant, respectar el dret a la presumpció d’innocència. I en conseqüència, protegir la identitat dels investigats, com dades personals objecte de protecció a la vista de l’article 8 de la Carta de drets fonamental de la Unió Europea, la qual constitueix un dels fonaments constitucionals comuns d’Europa (almenys des de 1995, on per medi d’una directiva ja es van adoptar criteris generals de protecció de dades personals).

A partir de maig de 2018 (aquest mes), la normativa de la Unió Europea sobre protecció de dades augmenta el nivell de protecció, per a tots tipus de dades de persones amb fins comercials però també coercitius. Així, els mecanismes de consentiment es reforcen, de manera, que no sigui automàtic ni de tràmit, la cessió o posada a nivell públic dades pròpies d’una persona, sigui en estadis administratius o en d’altres estadis, com el judicial.

La recent investigació de la Fiscalia de Barcelona, en relació als professors del institut del Palau de Sant Andreu de la Barca, ha posat en evidència com els òrgans tècnics de l’administració de justícia han filtrat els noms i les dades personals dels afectats sense tenir ni el seu consentiment ni l’opció a defensar-se atès que encara no s’ha obert ni tan sols la fase d’instrucció. Aquesta anomalia suposa una greu vulneració de la normativa comunitària sobre dades personals, la qual només admet limitades excepcions per raons greus de seguretat pública, vinculades a indicis de terrorisme evidents.

Si això no fos poc, aquesta informació que s’ha filtrat, per manca de custòdia de l’arxiu que conté aquestes dades personals en el si de la Fiscalia, ha estat publicada, en calumnia i difamació pública, per un medi de comunicació i, per a més gravetat encara, ha estat ampliada i editada aquesta informació de dades personals, pel Sr. Albert Rivera (1979), el qual no ha dubtat igualment, a inculcar els valors estructurals i constitucionals de la Unió Europea sobre la presumpció d’innocència i la protecció de dades personals.

Així, els professors afectats, per una investigació inicial basada en una estranya exageració d’uns adolescents amb ganes de portar la contrària, com per altra banda, seria del tot normal a la seva edat i tots els docents saben, veuen alterada la seva vida normal, la seva salut personal i la seva posició social, dins un context de lluites partidistes espanyoles i d’exposició del poders mediàtics. I tot , per la manca de protecció i custòdia de les seves dades personals.

Ara, la seva vida privada ha entrat en crisi i les persones responsables d’aquesta vulneració de drets fonamentals (a la intimitat i a la protecció de dades personals) encara no han estat identificades, ni que se sàpiga han estat objecte d’una investigació, ni que sigui administrativa.

En tota causa judicial, des de les investigacions inicials fins a la sentència final, tot i que l’article 7 de la Carta de drets fonamentals de la Unió Europea, estableix que les persones tenen dret a que es respecti la seva vida privada i familiar, el seu domicili i les seves comunicacions, encara és d’aplicació la normativa espanyola. Tanmateix, a Sant Andreu de la Barca encara no s’ha obert el procediment judicial, i preval l’esmentat article 7, i  això no ha estat respectat, i els noms dels professors s’han fet públics i han estat pintats al costat d’insults molt greus. I tot plegat ho ha propagat de manera antijurídica, igualment, el Sr. Albert Rivera, amb absolut coneixement de causa i contravenint les bases de confiança i protecció que es postulen des de la Unió Europea.

Les institucions catalanes (municipals, sobretot), espanyoles i europees no poden mirar atònitament com es vulneren aquests drets fonamentals de persones dedicades a l’educació, i que, com a tals, són models socials a seguir, per l’esforç en la feina i la bona manera d’actuar que han demostrat en tot moment com a col·lectiu.

©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.