Les confiscacions s’han de retornar (17/4/2015)

Les confiscacions s’han de retornar (17/4/2015)

L’Estat espanyol, mitjançant la Llei de Responsabilitats Polítiques, de 9 de febrer de 1939, va confiscar tots els bens i drets de les entitats i organitzacions declarades fora de la llei. Aquesta confiscació tenia com a beneficiari l’Estat espanyol. Ara, 76 anys després, encara no s’ha fet justícia, i només els partits polítics i els sindicats han assolit una mínima compensació. Tota la resta d’entitats i agrupacions civils, principalment catalanes i basques, pel fet de quedar unilateralment fora de la llei, per la via militar de la repressió i la persecució, van quedar totalment desposseïdes, no sols dels seus bens i drets mobles, sinó també de les seves propietats immobiliàries com seus o edificis.

Moltes d’aquestes entitats, passada la guerra, ja ni van arribar a reorganitzar-se, tot quedant els seus dominis quedant directament en mans de l’Estat espanyol. En el Registre de la Propietat, com en el cas del CADCI, organització empresarial de petits comerciants o autònoms de gran implantació a la Catalunya prèvia a la Guerra Civil, sobre la seva seu, actualment en mans de la UGT, a la Rambla Santa Mònica de Barcelona, hi consta l’anotació “Incautado”.Doncs bé, XaxaAteneu, agrupació de bona part d’aquestes entitats històriques, que sobrevisqueren per raons del tot diverses (com el propi Ateneu Barcelonès, on el règim dictador espanyol hi va localitzar irònicament les oficines provincials de la censura informativa), mitjançant un manifest subscrit per moltes entitats i agrupacions d’arreu del país denuncia i reclama una resposta a aquesta injustícia històrica.

Cal, per tant, segons el seu parer, rescabalar íntegrament, a la situació actual, tots els bens i drets confiscats de manera ignominiosa, no sols de les entitats que subscriuen el manifest, sinó per totes aquelles altres que irremeiablement van desaparèixer quan directa o indirectament l’Estat espanyol va fer impossible la seva existència. Aquesta acció de representació de les entitats desaparegudes, tant culturals, socials com polítiques, a criteri d’en Josep Cruanyes, il·lustre advocat de la Comissió de la Dignitat, que ha assessorat pròdigament també aquesta necessitat històrica de restitució nacional, només l’ha pot fer ara, d’ofici, l’Administració pública, en primer terme com un deure de recuperació de la memòria històrica, i finalment per posar medis humans i materials de recerca per fer-ho viable.

Amb el pas dels anys s’ha perdut molta documentació, o aquesta està dispersa i mal ordenada. Si bé els espanyols guanyadors van intentar destruir i ocultar qualsevol vestigi documental de l’existència d’aquestes entitats i agrupacions no sempre ho van aconseguir completament. Per exemple, tot l’arxiu documental i biblioteca de l’Ateneu Enciclopèdic Popular va ésser abocat al mig del carrer per ésser cremat després de l’entrada de les tropes sollevades a Barcelona, però aquesta acció contra la cultura universal només es va aconseguir parcialment, i hom ha trobat part d’aquesta col·lecció, gràcies als segells damunt als llibres, a la biblioteca de la Universitat de Barcelona, a Cervera.

La causa de la veritat històrica i l’obligació d’admetre els seus estralls, va ésser objecte d’estudi per part del relator de Nacions Unides (https://www.anue.org/ca), Sr. Pablo de Greiff, on arriba a la conclusió de la necessitat de fer prosperar aquesta reclamació, en base a les garanties de no repetició. Aquest informe independent internacional, presentat el setembre de 2014 a Ginebra, va declarar una obligació de l’Estat espanyol assumir de forma clara i decidida els seus deures polítics i administratius de reparació, no oblidant les accions concretes de garanties de no repetició. Aquesta obligació s’ha d’emprendre igualment respecte de l’administració víctima del règim totalitari espanyol, la Generalitat de Catalunya.

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  https://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook