La subversió espanyola a Catalunya és catalana (2/7/2019).

La subversió espanyola a Catalunya és catalana (2/7/2019).

Els catalans són l’estat i no ho saben. La independència té una lògica senzilla si es parteix d’aquesta premissa. L’ordre establert és el que prové de Catalunya: estabilitat financera i creixement econòmic. Tota la resta no té cap influència. La subversió espanyola busca provocar un canvi en aquesta posició, i d’aquí tantes provocacions. I en aquest sentit, la contrasubversió catalana aïlla qualsevol intent d’alterar aquest ordre i els seus principis de funcionament. Aquest principis són: amb les coses de menjar no es juga i la pela és la pela.

D’aquesta manera l’ordre establert no s’altera, i es contenen les forces subversives espanyoles que voldrien un escenari de caos i perdició en el nostre país. Però el fenomen de subversió / contrasubversió és dinàmic. En el moment en que hom es situa en la posició de l’ordre establert abandora la subversió. La tensió ambiental permet aquesta evolució en funció d’objectius polítics o col·lectius. És la forma que té una societat d’evolucionar.

Malgrat tot el que diuen els espanyols sobre “el procés” i tot el que s’ha parlat entre els catalans sobre la independència, a la pràctica no s’ha mogut res. O molt poc. Va ésser el govern espanyol que subversivament va usar eines d’estat per “obligar” les empreses a abandonar Catalunya. Un afer que per la seva singularitat encara cal analitzar amb més detall. I també va ésser l’estat espanyol el que va propiciar partits subversius com Ciutadans per alterar la pau social i la normal convivència entre els catalans, uns fets que igualment són curiosos d’analitzar.

La contrasubversió catalana ha fet possible, amb una desmobilització calculada, fer que tot continuï igual. Els funcionaris cobrin, les empreses creixin i tothom vagi de vancances. La singularitat dels presos i exiliats polítics no altera en res aquesta seqüència tenint en compte que és la que ells mateixos defensaven i encara defensen (de fet volen perpetuar el PSOE en el govern espanyol, com feien abans).

La custodia de l’ordre establert està garantida si depèn dels catalans. Els qui viuen en la fragilitat d’un projecte sense futur, carregats de rancúnies i enmig d’una confusió total són els espanyols. La contrasubversió catalana, per garantir l’ordre general, s’haurà de multiplicar. Espanya, desbocada, és capaç de qualsevol cosa, i dels errors més greus. No cal dir, que és una contrasubversió que treballa finament, escapçant tot el que es mou. És l’eix de Convergència i dels socialistes, amb la recent intromissió d’ERC. Els altres no compten, ja que ho volien canviar tot. Els del PP, fins i tot, van gosar tombar l’Estatut del 2006 (amb la sentència del TC del 2010). Quasi se’n surten de trastocar-ho tot. I no podien fer-ho, eren i són marginals.

Catalunya té una tradició molt curiosa des d’aquesta perspectiva.  Els espanyols (castellans) van trastocar l’ordre vigent fins al 1714, i els catalans van defensar les seves creences i valors contra un règim que venia a quedar-se. El sistema subversiu català s’ha fet contra això, però la “guerra d’independència”, en les seves diverses formes de carlinada, antifeixista o europeista, pel segle XIX, el XX i l’actual, respectivament, havien d’ésser contrasubversives dels principis esmentats. I tot plegat, com es veu, permet deixar-ho tot al mateix lloc, com realment es vol.

Aquesta situació, no obstant això, no es pot mantenir gaire més. La subversió del sistema establert català és imprescindible per fer la independència efectiva. Els catalans han d’abandonar la contrasubversió permanent del que suposo l’ordre actual: d’empreses, negocis i institucions. És dir, consells d’administració i càrrecs públics. Llevat que els espanyols ho acabin fent millor, fet que tampoc diria massa dels catalans, com a succeït en els darrers 300 anys. Ja toca obrir-se a nous horitzons! Ho diu un des de dins de l’ordre. Un contrasubversiu.

©¹ Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.