La solució espanyola: VOX (18/9/2018)

La solució espanyola: VOX   (18/9/2018)

Els sectors espanyolistes, no sols de Catalunya, ja veuen que sense recórrer als somnis de grandesa de l’Espanya imperial no tenen futur. Han vist com el govern espanyol socialista dilapida la seva acció executiva amb continues rectificacions i dimissions, enmig d’un mar de dubtes. Era d’esperar, sense la mínima dosis de catalanisme, Espanya es desinfla i queda sense futur. Però s’ho han buscat, i els catalans ja miren, amb determinació, la independència, al preu que sigui.

El Regne d’Espanya està traslladant, sense dubte, una imatge d’anarquia que només un correctiu dur de la ma de VOX pot reconduir, i per això el que sembla una anècdota entre gent corrent amb el que va passar a la plaça Sant Jaume aquest diumenge dia 16 de setembre de 2018, de fet és l’expressió d’una resposta política de fons: les propostes de VOX en base a la seva exitosa nostàlgia històrica del franquisme, del qual no sols no s’avergonyeixen sinó que reivindiquen sense cap escrúpol.

Per VOX, el que fa el govern socialista és la desfeta moral dels espanyols: l’exhumació del dictador, les pressions sobre l’església catòlica, les noves polítiques de gènere, el diàleg amb diputats separatistes, la comprensió del fet nacional de Catalunya a l’estranger, derogació parcial de la llei mordassa (LO 4/2015), llum verda a l’eutanàsia, revisió a fons de la reforma laboral,... Això provoca contínues deslleialtats entre els servidors d’aquest executiu espanyol, que pateix filtracions a tota hora, agreujades per la manca de direcció política en una contínua confusió d’objectius i respostes.

El panorama espanyol és greu però ja no és el problema dels catalans. Els catalans aposten per la independència, i senten com una urgència la seva plena proclamació: publicació al DOGC de la declaració del 27 d’octubre de 2017 i promulgació dels decrets lleis de desplegament, amb prioritat per la creació d’un Alt Tribunal de Cassació (que revisi, si escau, les resolucions contràries als designis fundacionals de la república catalana, entre d’altres qüestions).

Hom argumenta, sobretot des de VOX, l’esperança blanca espanyola, que quan arribin les penúries econòmiques, doncs hi seran, i no trigaran a ser-hi, tot això caurà sol: les ànsies socialistes espanyoles i les aspiracions independentistes catalanes.

©¹ Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.