La revolució dels satèl·lits (23/2/2015)

La revolució dels satèl·lits (23/2/2015)

Per aquestes dates, ara farà 3 anys del tancament de les emissions per satèl·lit de TV3. Davant la necessitat de retallar tota mena de despeses, es va optar per suprimir aquesta presència en l’espai audiovisual, tot argumentant que es milloraria l’oferta per internet i per cable. Tres anys després els satèl·lits Astra i Hispasat continuen saturats de canals regionals espanyols, i tants altres d’alemanys, austríacs,... La cultura catalana, llengua i producció, necessiten d’una plataforma internacional. Molts admiradors nostres i gent catalana desplaçada ho sentien així. Malgrat els intents per aconseguir-ho (https://tv3sat.catalansalmon.com), no han reeixit. Però és un tema pendent. Cal un canal internacional senzill i directa. Un decodificador satèl·lit val 35 euros, i la “paella” o parabòlica, 15 euros. Amb 50 euros qualsevol ciutadà d’Europa podia connectar amb la cultura catalana. Ara, en canvi,  necessita ADSL, cable de fibra, ordinador, programes,... massa difícil! D’aquest servei, no sols en gaudien els prop de 500.000 catalans escampats arreu del món, sinó tots els seguidors d’arreu dels Països Catalans, a més dels milers d’amants de la cultura catalana, que hom xifra en prop d’1.000.000 de persones a nivell mundial. Són xifres concloents per acabar amb aquesta situació. El suposat estalvi que va provocar la fi d’emissions per satèl·lit (ja que no és un tema de producció) sembla que ronda els 500.000 euros anuals, però no se sap del cert, ja que podria ésser molt menys en funció dels acords comercials vinculats a la seva emissió. Per tot això, caldria revisar-ho. Des del 2012 ja s’han ajustat prou coses, o si més no, s’ha de poder trobar una fórmula, si cal amb participació privada, per reactivar un canal català internacional. O si cal, i des d’aqui ho defenso amb gran tristesa, creant un impost sobre la instal·lació d’antenes parabòliques en terrats i balcons de Catalunya. Crec que valdria la pena aquest esforç col·lectiu per projectar la cultura catalana al món, i encara més en els temps que venen. Si a Catalunya hi ha aproximadament 2.000.000 d’habitatges principals, i només 1/3 tingués una antena parabòlica instal·lada, amb 10 cèntims per antena ja sortirien els números... Però és que a més seria del tot lògic, ja que són aquestes mateixes antenes les que permeten als desplaçats a Catalunya no arrelar-se en la vida i llengua d’aquest país. De la mateixa que com sembla es vol gravar la titularitat de vehicles (no la circulació que ja ho està de gravada) a fi poder penalitzar les motoritzacions contaminants, també seria viable una llei catalana d’aquest tipus. El problema, no obstant això, és de gestió, ja que la recaptació de sumes tant petites genera molta feina, raó per la qual s’ha d’optar en vincular-ho directament a tot habitatge tingui o no antena instal·lada. Una cosa semblant s’ha fet amb el cànon digital de 25 cèntims mensuals per línia ADSL o semblant, tot exigint-ho directament a les operadores d’aquest tipus de serveis. En aquest cas, caldrà entendre que el finançament de la producció audiovisual catalana està garantida. Si com diuen les estadístiques, els 80% dels habitatges catalans tenen connexió a internet, suposa un recaptació teòrica de 500.000 euros al mes, precisament la quantitat anual per reactivar les emissions per satèl·lit en català. Però tot plegat és decebedor ja que ens estem convertint en un país de pagament, quan les despeses en luxes i inversions deficitàries es mantenen arreu de la geografia espanyola. El cost de construcció d’un quilòmetre d’AVE és de 13 milions d’euros! Si a més l’explotació d’aquesta línia és deficitària, com totes llevat del AVE Barcelona Madrid o el que seria el somiat TGV Barcelona Paris, el cost d’amortització puja a 17,5 milions/km (doble via electrificada amb tots els elements operatius fixes i mòbils). 1.750.000 euros cada 100 metres! Sobren paraules.

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  https://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook