Anàlisi de l'actualitat i divulgació

La resposta és a l’extrem, si volem evitar noves eleccions (1512/2017)

2017-12-15 13:18

La resposta és a l’extrem,  si volem evitar noves eleccions (1512/2017)

Una possible aproximació en una dinàmica electoral on tothom pot votar, sigui qui sigui i vingui d’on vingui, en base a un cens basat estrictament en criteris de residència, seria dipositar la confiança en apostes rupturistes, com les de la CUP, a fi de trencar una dinàmica d’imposició i assimilació que ja està esdevenint habitual.

Els votants, no obstant això, es comporten, en general,  gregàriament i tracten de buscar opcions majoritàries o guanyadores, a fi de poder-se acomodar a una situació més anònima i continuista. Sempre fa mandra sortir del context existent, si les coses no són prou clares o hi ha dubtes, llevat que com ara, la pressió que administra l’estat espanyol crea alarma social i no dona opcions.

Fins ara, malgrat tot, hom no ha perdut el respecte ni el somriure, doncs els més perjudicats, els presos, i els mateixos exiliats, s’ho prenen amb esportivitat, sense fer-ne cap drama. Aquest comportament, que pot generar perplexitat en l’opressor, desactiva i ajorna les mobilitzacions, ja que no s’entenen ni necessàries ni efectives. Si tot va prou bé, almenys no ho espatllem més, més d’un pensa sobre la situació que la intransigència espanyola ha generat en la societat catalana.

Les millors opcions, tanmateix quedaran al marge del gran públic, el qual, en general, s’entén que no pot copsar la gravetat de la situació, i necessita un missatge més suau que no generi preocupacions excessives. I també, en aquest sentit, l’aposta per respondre al conflicte en forma de xoc violent entre Catalunya i Espanya no apareix ni se l’espera enlloc.

La unilateralitat que practica l’estat espanyol també la pot practicar la república catalana, ningú és menys important per tenir aquesta opció, tot i que la dificultat es, òbviament, com resistir el xoc i sortir-ne indemne, ni  més ni menys. Segons els experts, aquest xoc, en més o menys intensitat és imprescindible i, fins i tot necessari, tot i que la diferència rau en com es faci, sobretot en l’aspecte temporal.

Per això, les posicions polítiques extremes són la garantia de que les postures més clares es contrapossin amb més facilitat. I per tant, en clau espanyolista, el vot necessari seria el del PP, en detriment de C’s, i per la part catalanista, seria, sens dubte, la CUP. D’aquesta manera, d’una manera sana, en un tall net, damunt la taula hi hauria postures que quedarien perfectament definides, i  en conseqüència, durant en temps, deixarien un tema difícil bastant resolt.

En cas contrari, els dubtes i les confusions seran tan grans que faran quasi impossible la formació d’un govern republicà o, si fos el cas, d’un d’autonòmic, tot ajornant la decisió a unes futures eleccions, on potser almenys els presoners ja s’haurien jutjat i els exiliats si s’organitzessin millor. Tot plegat, amb un buit de decisions i una continuïtat de la intervenció estranya que provoca la determinació arbitrària i desproporcionada de l’art. 155 de la constitució espanyola per part del govern espanyol.

Per tot això, i molt més, hi ha un tou de raons per posicionar-se per les posicions extremes, encara que a simple vista sembli contraproduent o revolucionari, respectivament, entre el PP i CUP. Si és així és per les circumstàncies que han generat la violència institucional espanyola, la determinació judicial clarament partidista i la intoxicació informativa pagada i comprada.

 ©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.

 

Lloc de cerca

Contacte

Vicenç Plans, periodista