La república catalana: estat de dret (25/1/2018)

La república catalana: estat de dret (25/1/2018)

Les dificultats polítiques sovint passen per frases fetes que es repeteixen i s’encomanen sense donar facilitats a les persones ni a les institucions per reaccionar. L’estat de dret és una màxima que tot i ésser molt abstracta es llança amb facilitat. La usen caps d’estat, primers ministres i d’altres mandataris europeus.

Arrel de la crisi catalana, sorgida principalment després del referèndum d’autodeterminació vinculant del passat 1 d’octubre de 201, ha tornat a usar-se, amb certa lleugeresa, el concepte d’estat de dret per tractar de blindar l’activitat judicial repressiva de l’estat espanyol.

El referèndum d’autodeterminació va ésser legal, sota els principis i les lleis internacionals que regulen aquest dret polític dels pobles. I malgrat que cal admetre que pel seu desenvolupament varen existir extralimitacions pràctiques provinent d’un marc de gestió autonòmica (en base a la constitució) aquest igualment es podria haver celebrat i convocat per altres instàncies menys transparents i fiscalitzades com un grup d’entitats i/o diferents formacions polítiques. En aquest segon escenari, la situació seria encara més complexa i difícil, per igual, entre catalans i espanyols.

L’aposta republicana catalana que ha sorgit de forma democràtica conforma un estat de dret, amb totes les de la llei, i sense cap dubte: una base de principis jurídics que s’enumeren fàcilment, com llibertat, igualtat i fraternitat.

Certament, també, en alguns sentits coincidents, formalment, amb els de la constitució espanyola, però sense gaudir de la seva empremta republicana de partida: la monarquia, com a concepte, contamina tot l’ordenament jurídic espanyol ja que estableix una singularitat que no es pot fonamentar en cap sentit (ni tan sols per allò dels més preparats, que tan sovint exclamen els dos monàrquics que queden a l’estat espanyol).

I també, i és prou important, ja que introdueix, de forma diferenciada el concepte de fraternitat, i no com a sinònim d’igualtat tal com s’estableix en el règim espanyol. A la república catalana la fraternitat esdevé, en el seu estat de dret, una formulació fundacional que va des del “volemacollir” fins a les lluites socials i de justícia social més de base, tal com el parlament autonòmic català ha intentat desenes de vegades (lleis de pobresa energètica, lleis de renda mínima garantida,...), tot plegat en els graus i referències que siguin precises.

En conjunt, sense oblidar, que la revolució dels somriures es basa en la ferma convicció que al carrer tots som de la mateixa mena, igual d’imprescindibles i igual de responsables. Una convicció que trenca lligams amb els llocs de naixement, les filiacions religioses o el patrimoni personal, entre els més importants. És la república!

En conseqüència, no és balder afirmar, ja ara, en la proximitat de l’estadi constituent de la república catalana que l’estat de dret és una obertura a la diversitat i pluralitat de la societat, tot emmirallant-nos, en les democràcies escandinaves, d’acord amb la nostra manera de viure i sentir l’esperit republicà. No ja per les grans i més diverses expressions polítiques sinó pel que suposa de fer possible un àmbit de convivència integral on totes les opcions tinguin les millors oportunitats i sigui viable l’enriquiment mutu.

 ©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.