La prudència democràtica pot acabar destruint la democràcia (7/5/2018)

La prudència democràtica pot acabar destruint la democràcia (7/5/2018)

El debat democràtic és difícil quan apareixen els populismes, en base a polítics irresponsables, que juguen a la desinformació i la polarització de la societat, com és el cas, en general, de Ciutadans, per medi d’Albert Rivera, entre d’altres.

Si bé a l’estat espanyol no hi ha una dreta antieuropeista, tal com es distingeix, fins ara, als partits populistes d’Europa, això pot canviar gràcies a les accions de resistència i dignitat democràtica dels catalans, al desemmascarar l’autèntica intenció dels dirigents de Ciutadans. Els seus votants són una altra cosa, més preocupats en poder agafar-se a una solució simple que resulti molt eficaç però que no existeix.

Els mals de les crisis s’han de poder encolomar a algú, i ara per ara, abans de fer-ho contra els immigrants encara resulta més fàcil fer-ho en contra dels catalans. Igualment, els que busquen culpables, diuen tenir les millors respostes contra la corrupció i la maca d’igualtat social i econòmica.

És evident que l’estat espanyol viu al límit de les seves possibilitats (endeutament, pensions, autonomies, corrupcions,  monarquia, ....) i que hi ha massa coses que no funcionen bé, i d’alguna manera, ja anticipen una decadència descomunal. L’aportació catalana ja no és considera necessària, doncs s’han abandonat, de soca rel, aproximacions federals o confederal, entre Catalunya i Espanya.

L’únic que ha progressat és la crítica populista de Ciutadans, amb la complicitat del PP i PSOE, per burxar sobre els conflictes existents, accentuar les pors entre la població i prometent grans solucions de canvi. Tot plegat, per medi de profundes transformacions institucionals i l’aplicació de receptes de polítiques públiques simplistes.

Així, creix la desconfiança, i si hom encara consumeix és per viure el present i cremar tot el que pugui. També, es va aprofundint el divorci entre les persones, els resultats electorals i els seus líders polítics. L’acció intrusiva de l’administració de justícia encara ho complica més tot plegat. Les bases del populisme conservador i del antisistema, per igual, troben en aquest ambient un progrés segur.

L’estabilitat i la convergència que reclama Europa necessita evitar, com sigui, les polaritzacions, i per medi de solucions graduals, assenyades i responsables, buscar articulacions amb continuïtat. Si la democràcia ha parlat i a Catalunya hi ha una majoria social per a la independència, cal respectar aquesta opció i mirar de que tingui una evolució gradual i calmada. I res d’això s’ha fet. S’ha optat pel pitjor camí: la repressió, la violència i les confusions.

Amb l’adveniment de la república independent de Catalunya s’ha trobat un culpable fàcil i indefens, com en el cas dels immigrants, on  posar-hi tota la pressió i així amagar els problemes reals d’un estat decadent i sense horitzons de prosperitat ni creativitat. En un món globalitzat, sense l’impuls de la prosperitat i la creativitat, la fi està cantada, i no seran els catalans els que s’hagin de preocupar d’això.

©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.