La perifèria espanyola: el cas de Ciutadans (29/9/2015)

La perifèria espanyola: el cas de Ciutadans (29/9/2015)

Una de les paradoxes del 27S és que l’espanyolisme no l’hagi liderat el PP, i si l’hagi aglutinat Ciutadans. Una raó primera podria ésser els desgast del PP i la seva posició doctrinària i essencialista, en general, poc pràctica. Ciutadans, en canvi, és l’espanyolisme desconegut, sense tants prejudicis ni complexes, arrossegats per l’herència dels anys de terror (anys 40 a 60) o per la submissió a una monarquia caducada. Tanmateix, els seus votants són catalans, doncs així ho afirmen, provinents d’aquella injusta immigració a la que van ésser abocats per les oligarquies dirigents espanyoles del règim franquista.

Gent ignorant, sense recursos i pel boca a boca com a única font d’informació, van emprendre el camí desconegut del progrés en les industrials terres catalanes. I van reeixir, van contribuir a construir la Catalunya d’avui i gairebé tots s’han situat (tenen propietats, i tornen com a vencedors al “pueblo” on molts tenen cuidades finques). S’han fet grans, i viuen a temporades en el lloc d’origen dels seus pares, i com a avis, arrosseguen els nets de “la immersió” tant com poden també cap a l’Espanya perifèrica, des d’Andalusia fins a Galícia, passant per Múrcia o Astúries.

Aquests catalans, són els porucs d’aquesta història. No s’han decidit per res en concret, i per això s’han mobilitzat per intentar frenar el procés cap a una república catalana. Volen estar a tot arreu, i el temps no els permet ser-hi. Treballen, contaminen i consumeixen a Catalunya, però s’escapen i tornen a un “pueblo” dels records impossibles dels seus avis. És el conte d’una traïció entre espanyols, els del centre, poderosos i dominadors, i els de les perifèries, abandonats i utilitzats, com és el cas, sobretot, dels andalusos. Quan a més, hi ha el factor ignorància, en forma d’analfabetisme, doncs els primers immigrants espanyols (https://www.mhic.net/) a Catalunya no sabien llegir ni escriure, en general, tot plegat esdevé més visceral i àdhuc traumàtic.

Aquesta gent, valerosa en la seva joventut, per arriscar-se  en l’aventura de la supervivència, no van saber transmetre als seus fills (membres i votants de Ciutadans) un missatge positiu sobre el poble català, i sovint van viure d’esquenes a la seva realitat, cultural i  social, per raons de dificultats pròpies, en la majoria de casos. Ara els seus fills, al meu entendre, volen superar les seves limitacions i grans mancances, sabent com saben que van ésser els artífexs del progrés i la construcció de la Catalunya d’avui, amb el seu sacrifici, fet de lluita i dedicació. Molts van viure en pisos de lloguer, petits en barriades grises, fins que els seus fills com universitaris i accedint en condicions en el mercat de treball, va suposar un gir que els permetia canviar a comunitats residencials amb piscina i a fer quantioses inversions en la casa infrautilitzada del “pueblo”.

Aquest procés, el real de la vida, per a moltes d’aquestes persones va significar reconèixer el valor integrador i de llibertat de Catalunya, salvant les excepcions que calguin, i decidir-se per un futur nou, en el qual hi caben els sentiments per l’origen dels avantpassats sempre que no en dificulti el seu futur aquí. Per això, el plebiscit per la independència de Catalunya encara podria haver estat més aclaparador, ja que Ciutadans pot ésser la història d’un gran desengany, ja que la perifèria espanyola mai ha tingut possibilitats reals al marge dels poders centrals establerts (com va ésser el cas del PSOE dels Srs. Gonzalez i Guerra, provinents del sud peninsular).

En clau catalana, els qui vivim quotidianament amb els votants de Ciutadans, en altres temps PSC-PSOE, tot sigui dit, no podem sinó reafirmar la seva catalanitat. Ara més que mai, Catalunya pot constituir-se com un espai de fusió i amalgama de cultures i parers, tot anant cap a una societat més transparent i justa, feta sobre la base de la convivència i el respecte més rigorós. I per aconseguir-ho, com es diu des de Sant Vicenç dels Horts, no és millor plantejar-ho fent un nou país, d’estil republicà i encarat a la igualtat d’oportunitat per a tothom? Ciutadans i els seus votants ho saben, i poden fer-hi molt. Cal la seva participació! No són uns qualsevols.

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  https://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook