Anàlisi de l'actualitat i divulgació
La normalitat republicana, malgrat tot (24/4/2018)
La normalitat republicana, malgrat tot (24/4/2018)
La realitat social de Catalunya, i de la seva manera d’ésser, farà que el que vivim i patim des de la proclamació d’independència del 27 d’octubre de 2017, ja formi part del mateix procés constituent que es va preveure, en la llei 20/2017, de transitorietat i fundacional de la república catalana.
La situació política espanyola, construïda damunt d’un engany de paraules i conceptes ho posa en evidència. L’aplicació de l’article 155 de la CE no permetria suprimir la democràcia ni liquidar un govern autonòmic, i vet aquí com va passant el temps i la vitalitat republicana catalana ho assimila amb una esportivitat exemplar. El govern espanyol no tenia ni té potestats per decidir qui incompleix les lleis o no les aplica bé.
De la mateixa manera va reaccionar el govern espanyol a l’hora d’escometre les reformes econòmiques necessàries per evitar un col·lapse general: no va dubtar per medi de tota mena d’estratagemes, com la de buidar de finançament a la Generalitat de Catalunya, corregir les mancances més greus, tot i que les reformes de fons romanen pendents, i acabaran passant una cara factura.
La primera factura és l’inici del procés, i la seva culminació el passat 27 d’octubre de 2017, amb la proclamació efectiva del resultat del referèndum d’autodeterminació, tot constituint-se la república catalana, com nou espai polític i de referència, tal com ja es mostra des de l’exili per part del govern legítim, i del seu president, Carles Puigdemont.
Des del 2012, amb el PP com formació populista, molts tècnics, alguns manipulats de manera descarada amb fins partidistes, han buscat solucions i han adoptat solucions totalment equivocades, ja que ni serveixen l’interès general ni faciliten la quotidianitat ciutadana.
La legalitat té els seus ritmes, i davant les situacions de davallada general i de crisis institucional greu, aquesta no serveix de res, o de molt poc, i s’imposa la política dels fets consumats, i la seva posterior explicació (vestir el sant, com es deia abans, o ara, com a postveritat). D’aquesta manera, amb la tornada del PP al govern espanyol es va produir una dura i constant fractura de la legalitat que encara no ha culminat però que té un dels seus més greus exponents en l’aplicació de l’article 155 de la CE, autèntica ignomínia en un estat de dret. I així, la democràcia s’ha pervertit de manera irreversible.
Les institucions de l’estat, la monarquia i la judicatura, principalment, apareixen com titelles d’un govern espanyol que no té propostes i que s’escuda en un discurs de l’interès general fals i enganyós. Per això, almenys a Catalunya, és clar que no hi ha cap motiu per mantenir una lleialtat a un projecte excloent i sense contingut , de tipus autoritari i repressiu, com l’espanyol, entès en general.
L’economia és un accident que permet millorar les condicions de vida de les persones, i ajuda a fer un país més pròsper, però en ella mateixa no radica la solució als problemes de la societat, ja que així hom podria viure en una dictadura socialista, com a la Xina, per a obtenir més i més bon resultats, i en canvi hom entén clarament que aquesta no és l’opció de les democràcies occidentals europees entre les quals volen estar els catalans.
L’economia és una eina al servei d’un projecte democràtic compartit i com a tal neix de la societat i la vol servir, buscant les millors propostes per a tot el seu conjunt, de manera compartida i solidària. Si això és així, que sembla obvi, la necessitat per formar govern a Catalunya és residual i poc escaient, quan encara hi hagi presos polítics, governants a l’exili, i, el més important, gent atemorida i en mordassa, per l’acció repressiva de l’estat espanyol.
El nacionalisme espanyol s’ha fet amb el control de les institucions espanyoles i campa lliurament contra tot allò que li molesta, i és així com a més a més exigeix capacitat de producció i resultats empresarials al conjunt dels catalans, per medi d’un govern autonòmic que s’ha de preocupar de millorar la competitivitat i l’entorn emprenedor però sense medis ni il·lusió.
Per això, més que mai cal mantenir la dignitat nacional, i garantir que només pot existir un govern de la Generalitat de la república en els termes de la llei 20/2017, dins del marc del dret vigent però amb el fi prioritari del procés constituent i de la legitimitat democràtica. I tot plegat és senzill, passa per investir el president Carles Puigdemont, recuperar, enfortir i rescabalar tot el que ha desfet recentment l’aplicació de l’article 155 de la CE, i en especial la comissió especial catalana per a la investigació del fets de l’1 d’octubre de 2017, quan un referèndum d’autodeterminació totalment legal va intentar ésser bloquejat per part del sistema de repressió espanyol.
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/
(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.