La massa social s’aprima (31/3/2015)

La massa social s’aprima (31/3/2015)

La irrupció de les plataformes de microfinançament (com https://www.crowdfunding.cat) en moltes activitats socials està generant un canvi en els hàbits dels ciutadans. L’activitat associativa, amb les quotes dels socis, és una forma tradicional d’iniciar o mantenir una activitat comunitària o d’interès col·lectiu. Des de mantenir senders oberts, fer certàmens històrics de prestigi, recuperar la memòria històrica,... la constitució d’una associació era un primer pas per poder-ho plantejar, doncs per la via dels associats s’obtenia la suficient disposició de persones voluntàries per aconseguir els fins socials i d’ingressos per afrontar les despeses necessàries per aconseguir els fins estatutaris.

Aquesta és, la dinàmica del Tercer Sector, que poc a poc es pot veure superada per una dinàmica diferent, consistent en crear petites associacions (de poc més de 4 o 5 membres, per raons de responsabilitat personal) o bé directament, la constitució d’una petita societat mercantil, a fi de que per la via del micromecenatge prestar o realitzar igualment els propòsits fundacionals, molts d’ells altruistes o a fons perdut.

Però el més rellevant de l’aprimament de la massa social associativa, cosa molt diferent del dinamisme associatiu (entitats amb molts pocs associats), és que l’organització de qualsevol activitat, dirigida al públic en general sensible amb els seus fins fundacionals (exposicions, activitats recreatives o divulgatives, seminaris i convivències,...) és l’externalització mercantil d’aquestes activitats. Efectivament, sovint alguns associats, tot i constatar l’èxit de convocatòria de les seves propostes, al no aconseguir un gradual increment de la massa social, que permeti el relleu d’equips organitzadors, acaben assumint la direcció i organització mitjançant una empresa interposada de la qual també en són socis.

En cas contrari, o bé és dilueix l’oferta d’activitats socials fins a la seva desaparició, o bé s’ha de buscar una refundació d’emergència per aconseguir reactivar-la. Clubs esportius, excursionistes, de lleure, de formació,.... no són aliens a tota aquesta problemàtica. S’ha de tenir en compte que l’organització d’activitats, cada dia és més exigent, sigui per la quantitat de tràmits i requisits administratius que s’han de satisfer com pel nivell de serveis que es demanden per part dels consumidors o usuaris.

Per tant, és habitual que després d’un llarg rosari de reunions i tràmits amb les diferents administracions, i també d’aguantar el xàfec de queixes o disconformitats dels participants, hom s’acabi cremant i no pensi en altre cosa que en plegar i passar el mort a algú altre. Una alternativa lògica per resistir i continuar seria poder-ne fer un modus vivendi, i cobrar per aquestes activitats d’organització.

En aquest sentit, la normativa catalana d’associacions, a diferència de l’estatal, no permet que els càrrecs directius d’associacions i clubs cobrin en el desenvolupament de les seves funcions, tot i que sovint és disfressin retribucions per funcions diferents de les del càrrec de representació de l’entitat. O bé, directament fer-ne una activitat lucrativa, com cada dia està passant més. És dir, constituir una societat de serveis a la comunitat, i organitzar activitats amb gran demanda social, sovint també amb la participació d’un club o entitat com a mitjancera en la tramitació de permisos o per millorar-ne la difusió. D’aquesta manera l’organitzador és queda els beneficis i n’obté una contraprestació personal que motiva el seu esforç i dedicació, salvant directament, també, les dificultats del règim democràtic, per majories, que qualsevol entitat del tercer sector hauria de seguir.

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  https://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook