Anàlisi de l'actualitat i divulgació

La llibertat pels presos polítics catalans com eina de mobilització (23/4/2018)

2018-04-23 08:14

La llibertat pels presos polítics catalans com eina de mobilització (23/4/2018)

Per superar el victimisme, que al cap i a la fi, no fa més que justificar i potenciar l’acció repressora de l’estat espanyol sobre el poble català, escau exigir als presos polítics catalans que afrontin una estratègia de mobilització des de les seves cel·les. En cas contrari, el seu sacrifici personal no serà coherent amb la lluita que els ha conduït al presidi.

L’acció pacífica i persistent d’una majoria de catalans per superar tot tipus de dificultats ha de poder expressar-se clarament davant els ultratges de les forces d’ocupació espanyoles. Aconseguir aquest repte requereix superar algunes barreres psicològiques importants. Entre elles , especialment, la por i la reclusió voluntària.

Les raons d’aquest comportament són lògiques, ja que el record històric de la repressió d’arrel espanyola sobre les dissidències perifèriques i de les diferents nacions peninsulars és encara viu. La seva màxima va passar per la liquidació física durant la guerra civil i també durant bona part de la postguerra.

Ara, amb els anys, per això, amb la realització de la república catalana hom ja té clar que costi el que costi la consolidació d’aquest gran projecte popular no serà fruit de cap lluita fratricida, nodrida d’odis i venjances. No. Ara, l’evolució ha d’ésser sense baixes, i amb esperit de cohesió i de no violència. Només així, amb tota la fermesa que calgui, entre la gent i per la gent, el procés constituent de la república catalana emergeix indemne i amb totes les seves potencialitats.

L’arrencada ja s’ha produït, tímidament, quan els presos polítics s’han regirat per afirmar que no s’avergonyeixen de res del que han fet ni claudiquen en cap coma de tot el que han dit. Ells han explicat, arreu, com ho fan igualment, els polítics a l’exili, que l’autodeterminació de Catalunya és un dret fonamental que assisteix a qualsevol poble, i que aquest dret es va exercir legítimament el passat 1 d’octubre de 2017.

Els pobles s’expressen lliurament exercint, de la forma que sigui, el seu dret a l’autodeterminació, i això està reconegut internacionalment, i forma part de la majoria d’edat dels pobles. La nació catalana, així, vertebra les seves sanes aspiracions de llibertat, i acudirà al mecanisme democràtic per saber, exercir i fer complir el mandat del seu poble.

En el moment present, la normalitat no pot ésser tal, tot i que malgrat el que diguin, la situació tampoc és extremadament greu, atesa la manca de víctimes (de moment), ocasionades per la irracionalitat dels elements més fanàtics del nacionalisme espanyol, avesat a les armes i a la violència pràctica. Tot i així, la societat catalana ha de poder manifestar i oposar la seva més radical oposició a les imposicions de les autoritats espanyoles. I en aquest sentit, qualsevol petita acció de resistència és una gran victòria, i els seus efectes devastadors entre la calumnia propagandista dels poders fàctics espanyols.

La dinàmica catalana d’emancipació ja no té marxa enrere i el desballestament espanyol serà digne de veure, com espectadors. La societat ja no entén determinades posicions maximalistes o autoritàries que neguen els fonaments de la pròpia dinàmica comercial o pública. Ni els governs ni les institucions, àdhuc l’administració de justícia, no són fins en si mateixos, i en tot cas, són instruments adients o medis precisos per servir als interessos fonamentals que dicti la sobirania popular.

Entre els objectius principals que té de forma establerta legalment la república catalana, en els termes de la llei 20/2017 de transitorietat i fundacional de la república, és el manteniment de la cohesió social i la consolidació d’un espai de convivència que permeti un fructífer i reeixit procés constituent.

Aquest objectiu, amb voluntat política, amb o sense govern, ja s’està desenvolupant i si cal ampliant, si com sembla, els presos polítics, lluny de restar astorats per les condicions de vida penitenciàries, escometen la seva vocació política d’acord amb els cos legal que van desenvolupar i que roman viu i intacte per a la salvaguarda dels valors republicans i catalans.

©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.

 

Lloc de cerca

Contacte

Vicenç Plans, periodista