Anàlisi de l'actualitat i divulgació

La independència s’ha de fer a partir de l’autonomia (23/7/2019)

2019-07-23 08:33

La independència s’ha de fer a partir de l’autonomia (23/7/2019)

El mecanisme “de la llei a la llei” per assolir la independència de Catalunya era òptim, to i que finalment no es va completar correctament, ja que va faltar coratge i decisió per, un cop declarada la independència, mantenir-la a qualsevol cost.

A hores d’ara, el mecanisme continua essent el mateix. La Generalitat, parlament i governs autonòmics, és la successora directa de la legitimitat nacional històrica. Des d’ella, és des d’on s’ha de fer qualsevol pas de reconstrucció nacional i de secessió unilateral.

Per això, qualsevol gest o passa només pot ésser política, en el format democràtic i pacífic que volem mantenir. Una solidesa política amb un partit o partits, que amb la majoria absoluta del Parlament activin els mecanismes, de fet i de moral, que ens portin, conjuntament, a la constitució del nou estat en forma de república.

Aquest és el camí per fer efectiu el mandat democràtic sorgit del referèndum d’autodeterminació del primer d’octubre de 2017. Així de senzill i així de valent, per qui sap si fer-ho, gràcies a un nou impacte colonial com el 155, el qual a hores d’ara encara es manté validat per uns i altres, a tots els efectes.

L’independentisme no està en crisis. Una massa de prop de 3.000.000 de persones es mantenen com a catalans genuïns, encara que de molts diferents orígens i itineraris. Aquesta grup humà és la nació o ètnia que malda per fer visible un ideal d’autogovern i llibertat amb plenitud. Sense les servituds espanyoles ni les confusions permanents. En forma de repressió virulenta i de partits grocs o populistes.

Tot i els mil i un intents per negociar possibles sistemes de reconeixment nacional per a Catalunya des d’Espanya, això no ha estat possible. S’ha fet tot. Sobretot entre el 3 i el 27 d’octubre de 2017 quan tot es podia aclarir de forma senzilla amb una simple oferta de diàleg. I ni això va succeir. Espanya mai reconeixerà el poble català. Sempre l’ignorarà o el minorarà fins fer-lo invisible i sense cap veu. El silenci i la ignorància és la divisa de menyspreu que usarà de forma sistemàtica. La repressió, diran, s’aplicarà a delinqüents i gent que no compleix amb la llei, però mai, mantindran, pel fet d’existir un mòbil polític o una consciència nacional.

La victòria col·lectiva del referèndum d’autodeterminació del primer d’octubre de 2017 ho canvia tot. Tot. S’han vist moltes coses, moltes, més clares. S’entén millor la gran separació que hi ha entre catalans i espanyols, i quines són les seves prioritats i il·lusions respectives: llibertat contra dominació.

A partir d’aquí, només queda matenir el full de ruta per la via unilateral, per de forma lenta però inexorable erosionar, en un treball inacabable de formiga, les màximes d’espanyolitat que imperen en territori català (IBEX, Guàrdia Civil,...), i amb diligència poder recuperar totes les institucions possibles i guanyar els espais públics de forma permanent.

Amb els partits d’ara, sols, sembla que això no serà possible. Estan collats, i més que ho estaran per causes judicials espanyoles i paràlisis de moviments per misèries internes. Ens calen nous polítics, frescos i dignes, que només tinguin al cap una dèria: la independència de Catalunya. Fer una baluard segur pels catalans, on tothom hi pugui trobar un refugi segur, sigui d’on sigui.

En aquest sentit, un soci de Primàries Catalunya, Demòcrates de Catalunya, ja s’ha postulat per una línia de fer política amb aquest objectiu. La visió de l’ANC també té aquesta orientació, encara que de moment no és aliena als partits actuals, tot i l’èxit de la campanya #STOP155. El cert és que més de 50.000 vots avalen una visió de blocs en base a una defensa de determinades eleccions: elegir llibertat i progrés, una Catalunya sobirana i permetre viure als catalans en pau i seguretat.

©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.

 

Lloc de cerca

Contacte

Vicenç Plans, periodista