La immigració com a valor (7/9/2018)

La immigració com a valor  (7/9/2018)

Les societat que saben capgirar les situacions problemàtiques triomfen si els hi donen un enfocament positiu. Prou immigració en general i més immigrants com a valor pot semblar una contradicció però podria ésser l’aposta catalana.

La imatge dels manters, al marge del seu origen, si no es fa res més, acabarà essent la imatge associada a la immigració, en perjudici de tots, inclosos els manters. Aquesta és la idea de Matteo Salvini, l’home fort del govern italià, membre de la Lega Nord, formació independentista del nord de la república italiana, i que sovint s’ha explicat poc i malament.

La Unió Europea ja ha decidit aturar l’arribada d’immigrants, ara només queda fer-ne una bona redistribució.  Els pics del 2015 ja no es repetiran. Per tant, ara el mercat comunitari ha d’assumir una de les seves màximes: la competència. Els immigrants qualificats i els no qualificats però motivats i amb aspiracions volen prosperar, i ho faran, i en aquest context pressionaran els treballadors locals. Aquest és l’esperó i el valor de la immigració: despertar-se del malson dels subsidis i de l’avorriment . I això, encara que pot crear una certa hostilitat és bo per a l’economia i per a la població.

Les reaccions contra la immigració, per tant, tenen un component polític que nega la diversitat, el progrés i la convivència, sobretot quan és una expressió violenta de rebuig, com passa des de les files de la ultra dreta espanyola.  Però, la gestió de la immigració és necessària, i la línia de Matteo Salvini ha sorprès a tothom però està demostrant que pot donar bons resultats.

Els conflictes sorgeixen quan circulen notícies, a vegades falses, de violacions, agressions o baralles en què hi ha implicats immigrants, estrangers. Aquestes situacions escalfen els ànims fàcilment creant situacions socials que es consoliden per si soles i es mantenen vives llevat que hi hagi polítiques actives en formació, sentit crític i millores laborals.

L’escenari europeu és greu. Els immigrants són homes joves, sovint desmobilitzats en guerres o buscant grans oportunitats, i sense res a perdre, insolvents en tots els aspectes. I davant d’això, encara que sembli també contradictori, escau admetre més immigració d’unificació familiar, que doni estabilitat i fidelitat envers el nou territori d’acollida.

Sense un procés constituent, que analitzi a fons tantes problemàtiques, el camí de la república catalana independent s’endevina ple de reptes i de noves fronteres.

©¹ Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.