La història es repeteix, però ho podem corregir (03/12/2018)

La història es repeteix, però ho podem corregir (03/12/2018)

Només amb més radicalitat independentista és possible superar l’atzucac de la situació actual.  La situació política espanyola cada dia es complicarà més. La implicació catalana en els afers espanyols no hauria d’ésser cap altra que la de buscar el millor oportunitat, per la via del desgast i la insistència, per fer la independència. El poble català pot caure víctima d’una deriva ideològica que en el passat va suposar pràcticament la seva liquidació nacional.

En el passat va ésser la guerra oberta contra un aixecament militar espanyol (cop d’estat del juliol de 1936), i tot seguit igualment contra l’avanç del comunisme, com a lacra social igualment autoritària (durant la guerra civil, del 1936 al 1939). Ara diran que la unitat popular ha d’ésser per combatre la dreta extremista o feixista, a fi de que parin les seves opcions reals de govern i acció legislativa, segurament més per raons psicològiques que no cap altra cosa. El progressisme espanyol arrossegarà una vegada més el català, en un combat que ni és dels catalans ni és dels demòcrates.

No és del catalans, ja que és un afer extern, que només cal resoldre fent efectiva la república catalana independent, a totes i sense parar, d’una banda, i de l’altra, dels demòcrates ja que cal confiar que les mateixes lleis que permeten l’exercici democràtic també poden ésser el revulsiu que impedeixin el seu desenvolupament. Al cap i a la fi, la veu del poble és el que acaba essent realment important, i és la seu de la sobirania.

Alguns progressistes catalans, ara diran que cal continuar ampliant la base, buscant complicitat d’esquerres arreu de l’estat, i que cal treballar per fer fora la dreta i el feixisme polític. Ho diran ignorant la legitimitat democràtica que exigeix, a totes, fer la independència i marcar un perfil propi, progressista, liberal o conservador, dins de l’agenda política catalana. També diran que la via pacífica i no conflictiva passa per canviar les majories a Espanya, i fer que l’estat espanyol es democratitzi, tot atiant les ideologies feixistes o autoritàries. I de fet, precisament, això, també és una nova forma de “feixisme”: voler des de Catalunya canviar els espanyols i les seves prioritats. Com si els catalans no tinguessin prou feina a casa seva, tenint pendent de desenvolupar i fer efectiva la república catalana independent.

Prou república, i més república catalana independent! Si no és així, naixerà el dubte entre els catalans demòcrates més decidits, i optaran com ja va succeir amb figures tan il·lustres com Cambó en el període de la guerra civil, que davant la paràlisis o la manca de fermesa, es va optar com a mínim per salvar el substrat ideològic (per exemple, combatre el comunisme). Una autèntica oportunitat perduda per a la història de Catalunya que ara es pot tornar a repetir, llevat que es corregeixin les prioritats. Primer, i sobretot: independència!

©¹ Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.