La força de(ls) ciutadans (8/5/2015)

La força de(ls) ciutadans (8/5/2015)

Les enquestes electorals i els sondejos d’opinió donen bons resultats pel partit d’Albert Rivera (1979), Ciutadans. Aquesta formació política de tarannà liberal, de centre dreta, sostrau vots i simpatitzants al PP, el qual queda clarament perjudicat. Més enllà d’això, aquesta formació i el seu líder són un exemple de treball i dedicació. Constitueix, per tant, un esperó pel conjunt de la ciutadania: si hom s’organitza i es volca en un projecte es poden aconseguir moltes coses. Els ciutadans estem cridats, per definició, a saber lluitar per defensar les llibertats.

Amb més decisió que res, aquest partit està creixent arreu on va, en gran part, gràcies a un lideratge genuïnament català.  Per a qui ja tenia moltes coses resoltes, un treball prestigiós, l’encaix familiar o el reconeixement social, la política també va esdevenir imprescindible, malgrat sovint imposa grans peatges, com les pèrdues d’oportunitats professionals, el desengany de les persones més properes o les enveges i malfiances de l’entorn d’amics i coneguts. Per tant, quines raons imprescindibles justifiquen dedicar-se quasi obsessionadament a la política? Bàsicament, hi ha tres raons.

Tot i que la més decisiva és la tercera. En primer lloc, una sana ambició personal d’estar entre els dirigents de la societat. La democràcia, amb les seves regles del joc, permet aquesta opció. L’ànsia per deixar una empremta personal en els afers públics motiva a les persones a voler esdevenir regidors o diputats. Sense aquesta íntima confessió difícilment hom s’embarca en la política.

En segon terme, hi ha la vocació de servei públic, innata en algunes persones. Aquesta vocació es consolida amb coneixements específics sobre polítiques públiques o marketing polític, que permeten abordar la complexitat d’aquestes qüestions de manera simple i fàcil. Tot el que té una dimensió col·lectiva d’organització o de regulació s’ha de dotar de mecanismes de servei públic, pels quals moltes persones hi volen prestar la seva col·laboració. Aquesta dimensió escau d’una manera molt clara en el cas de les properes eleccions municipals del 24M2015.

En darrer terme, i certament important, hi ha l’anhel del justícia, com a rerefons de les raons ideològiques. La ciutadania es mobilitza i s’organitza en forma de partits polítics davant les injustícies, o excessos de determinats poders. En el cas de Ciutadans, com es destil·la de la composició dels seus membres, inclòs el seu president, la gran injustícia és el càstig de la immigració que l’Estat espanyol va imposar als seus súbdits.

Per això, atès que a Catalunya la immigració espanyola va ésser ben acollida i entesa és on aflorat aquesta injustícia. Els fills dels immigrants espanyols a Catalunya no pararan, ara amb Ciutadans (https://www.ciudadanos-cs.org/), fins que condemnin aquells que van obligar els seus pares i avis a marxar amb una maleta cap a terres foranies i estranyes. El drama de la immigració és trauma de vàries generacions que no es resolt fins que es fa justícia.

Algú, des d’Espanya, va creure que es podia jugar amb els espanyols, com si fossin ninots. Algú, des d’Espanya, va entendre que per sufocar la identitat nacional del catalans, podia enviar milers de persones innocents a terres desconegudes. Tot plegat, sense alternatives, i contra la seva voluntat. Aquest algú d’Espanya, plutocràcia i aristocràcia de l’Estat espanyol, en cap moment li va interessar el sofriment d’aquelles famílies, que primer en barraques i després en massificats barris obrers havia de sobreviure.

Per sort, com també s’explicarà, Catalunya no es va arronsar, i com un sol cos, es va posar, majoritàriament, al costat dels immigrants espanyols, fent possible el seu possible el seu progrés personal i el benestar col·lectiu.  A Ciutadans ho saben, i per això demanen justícia, encara que sovint no ho admetin així públicament. Segurament, tindran la seva oportunitat, tot i que Espanya, per sorpresa seva, no serà tant benèvola i respectuosa com Catalunya, per a la qual ells són autèntics ciutadans, catalans d’un peça.

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  https://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook