La dissort del gremi del taxi (12/5/2015)

La dissort del gremi del taxi  (12/5/2015)

En una economia oberta, on els consumidors volen triar i remenar, el servei de taxi és un vestigi del passat que es manté protegit per les administracions. No obstant, ja des dels propis empresaris taxistes, comencen a aparèixer dubtes sobre la viabilitat a mig termini. Podria ésser que en un futur, no massa llunyà, les llicències no valguessin res... Ara, en canvi encara es podrien vendre o traspassar a un preu raonable.

Hi ha tres focus problemàtics que difícilment podran ésser eliminats tal com es feia fins ara amb les amenaces sobre el sector amb la complicitat de l’administració pública. El primer és l’admissió de les llicències de transport de viatgers en lloguer de vehicles amb conductor. En contra del que pretenien els empresaris del taxi, l’administració no es pot negar a atorgar aquesta modalitat de llicències, ja que diverses sentències fermes del tribunals de justícia així ho obliguen. Aquesta modalitat és molt atractiva per empreses i corporacions, ja que permet tenir sota demanda prèvia, un servei vinculat a una tipologia determinada de vehicle (de luxe, de grups, de mobilitat reduïda,...) amb un conductor associat.

En segon lloc, hi ha la necessitat ineludible de regular l’economia col·laborativa basada amb acords entre particulars per compartir despeses en les seves activitats. Aquesta opció, gràcies a les aplicacions de mòbils, permet treure partit de bens o serveis ociosos, o sense utilitat, per aprofitament de persones privades que decideixen posar-se d’acord. Aquesta segona mossegada en el mercat captiu del taxi serà de grans proporcions, ja que fàcilment hom podrà coordinar-se amb d’altres veïns o usuaris, per arribar a un mateix destí o sortir d’un lloc, pel cas de les necessitats de mobilitat. L’antecedent viciat d’aquesta pràctica era la plataforma d’internet UBER com empresa encoberta en la intermediació entre xofers particulars i usuaris desconeguts a fi d’obtenir-hi beneficis.

I finalment, hi ha la pròpia dinàmica dels empresaris del taxi, abocats a una competència mútua destinada a baixar els preus sigui com sigui si volen continuar tenir clients. Per fer-ho, ja parlen obertament de serveis d’intermediació, en forma d’emissores o aplicacions de mòbil, en un model calcat del sistema UBER esmentat, però només amb titulars de llicències de taxi.

Aquesta dinàmica, pels propis marges que les emissores o aplicacions d’intermediació voldran obtenir, suposarà haver de fer descomptes als clients o oferir serveis addicionals. Aquests tres temes, de naturalesa insalvable, s’agreugen davant el nerviosisme de determinats grups de taxistes, recelosos de companys provinents de fora del sistema metropolità (per exemple taxistes de poble que van i venen de Barcelona amb el mateix client) o preocupats per fórmules imaginatives de transport públic com la bici elèctrica, els mini cotxes compartits, els cotxes sense conductor,...

Malgrat la recent conquesta, després de la forta pressió exercida sobre l’administració, per immobilitzar els vehicles que treballin sense llicència, doncs en els quatre mesos escassos d’aplicació d’aquesta novetat legal ja s’han aïllat mes de 22 vehicles, principalment a l’Aeroport del Prat, les possibilitats de poder continuar oferint els serveis de taxi, no en base a un segell de qualitat sinó a la protecció continua de l’administració, cada dia sembla més difícil de justificar.

A l’Aeroport del Prat, fins i tot, els taxistes estan reclamant i exigint més presència policial per perseguir l’intrusisme de xofers sense feina que no per garantir i millorar la seguretat ciutadana o la més greu amenaça terrorista. En aquest punt, és rellevant destacar que el benefici empresarial d’un grup no pot dificultar o endarrerir les millores necessàries d’interès general.

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  https://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook