La dinàmica electoral, dels vots, destrueix el valors patriòtics (11/10/2018)

La dinàmica electoral, dels vots, destrueix el valors patriòtics (11/10/2018)

El que estem vivint aquests dies els catalans, a punt de tocar fons, una vegada més, prové d’una pressió persistent per mantenir o augmentar uns determinats resultats electorals. I en contra del que esperen aquests partits catalans, com en el cas espanyol, tot plegat ocasionarà l’eclosió de noves propostes polítiques que necessàriament passen per competir pels vots. És dir, la solució passa per desfer el que hi ha per tornar-ho a refer.

En el cas espanyol, el creixement de VOX no serà anecdòtic, i les seves propostes, ja desacomplexades, s’instal·len fàcilment en molts dels que fins ara votaven Ciutadans o Populars, sobretot tenint en compte que parteix d’una tradició, franquista i cristiana, que va tenir molt d’arrelament i consideració durant molts anys. Per medi d’aquest partit, s’està produint un retrobament de milers de persones amb el que sempre havia estat el seu imaginari polític.

Pels catalans, en canvi, la formulació de l’espai polític és una incògnita, atès el coixí social i associatiu que permet viure al marge del que diuen els partits polítics. La lleialtat catalana, patriòtica, s’expressa a través d’entitats civils i activitats populars que segurament adoptaran cada dia un rol més actiu, tal com l’Assemblea i moltes altres semblants, ja han advertit.

Per tant, la crisi democràtica espanyola és un fet, i l’envigoriment social català també. Un fet diferencial que molesta als qui tenen ganes de voler mantenir una situació de dominació basada en una idea constitucional i patriòtica de dominació i control dels pobles i de la població.

L’independentisme català és interclassista i lleial als valors democràtics, però el nacionalisme espanyol ha portat les coses tant lluny, en vulneració dels principis liberals i de l’estat de dret que ha alimentat la necessitat de cercar recursos jurídics i argumentacions per sustentar la via unilateral. I de fet així s’està fent, tal com l’èxit en instàncies europees de moment s’ha obtingut (retirada de les euroordres, reconeixement dels exiliats, difusió de la vulneració de drets fonamentals,...)

El que sembla un fita espanyola, els llargs de calma i prosperitat posterior al 1978, no són si no una contribució dels catalans, de valor incalculable, en termes de convivència i de pau social. Els catalans han cedit en tot i ho han donat tot durant molts anys, fins i tot al preu de perdre-hi bastant. I ara, ja es veu que no pot donar més , i a sobre assumeix un cost en presó, exili i tota mena de persecucions. Els que han aportat tant durant tant de temps han dit prou!

©¹ Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.