La diferència entre ésser de dretes o del PP (25/3/2015)

La diferència entre ésser de dretes o del PP (25/3/2015)

El millor homenatge a les víctimes catalanes del vol 9525 de Germanwings passa per lloar les raons del seu viatge, i la lluita per la millora econòmica i la subsistència empresarial. Aquesta necessitat de fons, que un dia ens va permetre iniciar una revolució industrial, com va passar a Anglaterra o a les conques industrials Alemanyes, a finals del S. XIX, fa que Catalunya sempre busqui l’impuls centreeuropeu en la seva activitat quotidiana.

Un vol diari Barcelona Düsseldorf, és un vol entre el Llobregat i el Rin, o entre el progrés i la constància o, millor encara, entre la il·lusió i les ganes de fer feina. L’esquema de treball no busca escapatòries fàcils o solucions regalades a cop de despatx, és treballar a prop dels clients, conèixer les seves necessitats, entendre les demandes plantejades. Un esquema que el Govern català s’ha fet propi, llançant una operació, sense precedents, de suport a les víctimes, amb sentit pràctic i sense protagonisme institucional.

 Caldrà igualment, aquest posicionament, i si no ja estaran els diputats catalans prou atents per manifestar-ho, per exigir informació sobre les causes del desastre i les oportunes indemnitzacions i reparacions, per familiars i empreses. Aquesta tragèdia coincideix amb un article a Le Figaro del President Artur Mas, on advoca per no construir fronteres dins d’Europa, en contra del que alguns Estats membres meridionals no paren de predicar, sinó en delimitar espais de responsabilitat i iniciativa, dins una renovada integració europea. Catalunya, com entitat nacional, vol prendre la iniciativa i assumir responsabilitats, té gent i estructures preparades per fer-ho, no sols des d’ara, sinó des dels temps de la Renaixença, després de superar tímidament els estralls de destrucció i desolació provocats per una invasió genocida.

Ara, en mig d’un dia de dol nacional, convé explicar-nos a nosaltres mateixos que calia anar cap Nordrhein-Westfalen, tant si com no, i que passat demà hi serem igualment. És el nostre espai. Com ho és qualsevol altre espai  d’Europa, principalment. No sols és la defensa del valor de la propietat, del progrés tècnic i de la cadena de valor, pel que lluitem de manera individual, empresarial o corporativa, sinó també, i per primer cop d’una manera política, per una nova visió social d’aquestes expressions catalanes de vida i sentir europeus. No podem admetre, com reiterat error històric de la modernitat nacional, que les propostes i solucions socials a l’expressió catalana de progrés no les puguem resoldre igualment.

 Tot evitant i reconduint lògics fenòmens de revolta social (populismes dels anys 20, anarquisme o comunisme als anys 30, lluites sindicals dels anys 50, vagues i queixes dels anys 70 o més recentment afectats i exclosos amb motiu de la crisis iniciada el 2008). El dinamisme privat, individual o empresarial, dels catalans, no es mereix quedar orfe d’un lideratge nacional atent a les tensions que una societat en marxa provoca. Quan no tothom pot seguir el mateix ritme, quan queden bosses de col·lectius marginats, quan es perden les capacitats de negociació o quan no hi ha medis d’interacció real respecte de les problemàtiques existents, afloren situacions que els catalans hem de resoldre directament, amb instruments jurídics i constitucionals propis. Ja no podem confiar que uns altres ho solucionin ni que ens ho resolguin. Si ho fan, serà tard i malament. Demà passat ens esperem a Düsseldorf. Anem per feina!

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  https://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook