Anàlisi de l'actualitat i divulgació
La declaració de la RENDA 2017 (un record amarg) (22/6/2018)
La declaració de la RENDA 2017 (un record amarg) (22/6/2018)
A punt d’acabar-se el termini per a la presentació de la declaració de rendes del 2017, hom encara recorda com aquesta campanya fiscal havia d’ésser, també, un abans i un després en la recaptació d’impostos a Catalunya. Malauradament, si fa no fa, res a canviat. Només s’ha accentuat una certa vigilància cívica sobre el que suposen les obligacions tributàries, en un moment en que particulars i empreses es qüestionen cada dia més la seva transparència, i per tant, si cometen frau , evasió i el·lusió.
La fiscalitat no és un tema mecànic o automàtic. Cada dia té més implicacions, i entre elles el risc d’ésser titllat de defraudador. La hisenda pública té una posició privilegiada sobre tots els ciutadans i també sobre totes les empreses, incloses les estrangeres, i el seu poder és extraordinari. Els mecanismes tributaris, per tant, ja no són només un tema de la gestoria.
La imparable marxa de l’economia mundial permet moltes opcions a l’hora de tributar, i de totes elles, sovint resulta atraient la que permet més opacitat o la mínima informació. De fet, hi ha qui ho justifica sobre la base de que l’autèntic impost és el mateix desenvolupament de l’activitat econòmica, del tot complex en un entorn altament competitiu, i que en conseqüència, les fórmules més simples de declaració fiscal són les millors.
Pels empleats assalariats, la declaració de renda deixa molt poques fissures, i les retencions en origen actuen de forma mensual com el millor recordatori. Tanmateix, també cal dir-ho, la digitalització de l’economia deixa molt forats sense control tributari (activitats comercials dins les xarxes socials, activitats paral·leles de cobrament en mà a domicili, serveis individualitzats prestats a partir de canals web, intercanvis comercials usant les aplicacions de compravenda,....), i per alguns, responsables ciutadans, això suposa un risc, per eventuals inspeccions i sancions o fins i tot per a la seva reputació o reconeixement públic.
El sistema fiscal català (que és l’espanyol, ara mateix) ha esdevingut carregós i molt complex. En cas d’inspecció, els justificants i les factures de despeses desgravables sovint ja queden oblidades, tenint en compte el gran volum de documentació digital i de paper que cal processar per a qualsevol activitat. Aquesta activitat, en general, acaba matant molts dels objectius que han d’alimentar el dia a dia de l’empresa, l’autònom o el professional.
Les implicacions fiscals són, per tant, molt rellevants, i tenen o poden tenir greus impactes en el dia a dia de les persones, siguin particulars o empreses. El dubte, com es deia, és si amb la dinàmica actual, que d’alguna manera pretenia replicar la república catalana, la creació de valor queda degudament protegida i promocionada. I la resposta és negativa. La càrrega impositiva hauria d’evolucionar cap a models simples i fàcils, que permetin prendre millors decisions estratègiques i tinguin una operativa més automàtica (semblant a la dels impostos indirectes).
Tal com estan les coses, difícilment hom sortiria indemne d’una inspecció fiscal en profunditat, i això és un risc intolerable per a una societat que vol viure confiada. I això és exigible al marge dels criteris i les priorites d’inspecció, ja que l’arrel del problema és el sistema fiscal, enrevessat i polièdric que s’infiltra en cada àrea de l’activitat i la quotidianitat de la població i de les empreses.
Per a molts això és la garantia de continuar defraudant, ja que el magma normatiu atesa la diversitat de tipologies inversores o de reinversió, entre moltes altres figures, els hi permet fins i tot avantatges competitives dins un mercat on els aspectes fiscal mai hi haurien d’entrar. La fiscalitat és obligatòria i ningú hi és aliè, la hisenda és una caixa cada dia amb més despeses i la seva bona gestió és primordial. Pels catalans, un tema gravíssim a resoldre, i per reformar a fons, de dalt a baix. Amb la independència, segur que hi haurà solucions tranversals que donin garanties i facilitats.
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/
(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.