La de davant o la del costat (19/3/2015)

La de davant o la del costat (19/3/2015)

Sobre l´ús i abús del mòbil per part dels escolars adolescents, molt pares i mares, darrers responsables dels comportaments i conseqüències dels seus fills i filles, no en són conscients. Fins i tot, si mitjançant el mòbil, hi ha qui aprofita per proferir insults, menyspreus, ridículs sobrenoms o difamacions, contra algú més feble o menys integrat o acceptat. En aquest darrer cas, hom parla de bullying o assetjament escolar, i per la gravetat que ha adquirit en  alguns casos, es objecte de preocupació policíaca, ja que en darrer terme és una situació de violència emmascarada de broma o diversió que pot tenir fatals derivades.

Com sempre, la millor opció és parlar-ho, exposar-ho o compartir-ho. Des de la policia (https://mossos.gencat.cat) també es fan esforços en aquest sentit i gràcies a aquesta acció s’han evitat mals majors. En concret, dins del bullying, una especialitat concreta és la que es fa mitjançant el mòbil, principalment, o per internet. Acostumen a succeir en grups de conversa (tipus Whatsapp o similars) on inicialment es planteja un àmbit de col·laboració en els estudis o de relació en el lleure.

 No obstant això, quan algun o alguns del grup se senten prou forts o amb una certa superioritat, pot esdevenir-se que comencin a buscar divertiment a través de riure o menysprear algú altre. I davant d’això, sempre, sempre, la resta del grup calla, i assenteix davant l’espectacle de vexació que veuen (en forma de pantalles), sigui per por a ésser un més dels fustigats o sigui per compartir un plaer d’igual naturalesa (gaudir amb el sofriment dels demés).

Una derivada d’aquesta situació, no prevista inicialment pels experts pedagogs o psicòlegs ni pels col·lectiu de mestres, és quan el fustigat és el propi docent, sigui per tenir una personalitat excessivament tolerant o per no conèixer en profunditat les mateixes eines. En aquest sentit, converses de milers de línies conformen contraposicions, com la del títol, per a gaudi dels participants, malgrat vagi en contra del respecte i admiració que haurien de despertar els professors. Milers de línies de converses, en llenguatge incorrecte, ple de faltes, que lliguen i relliguen a l’adolescent escolar a una dinàmica d’hores perdudes sense cap objectiu. I el més preocupant, darrera aquests murs de silenci, és que els darrers responsables de tot plegat, els pares i mares, no en tenen ni la menor idea.

Cal advertir que no sempre la duresa mostrada entre els propis escolars a través dels mòbils o de les xarxes socials s’origina per la seva iniciativa sinó que al darrera hi ha adults que la indueixen, sovint inconscientment. Aquests adults, que poden ésser altres mestres o d’altres pares i mares, o terceres persones alienes a la comunitat educativa, també poden tenir una clara consciència de fer el mal, per ressentiment o per pura venjança.

Està clar que en aquests casos, els escolars, sense saber-ho, estant instrumentalitzats, i com a menors, els seus tutors responsables, normalment els pares o mares, haurien de sospitar de qualsevol indici. Però la realitat és que difícilment els progenitors passen hores plegats amb els fills davant la mateixa pantalla d’ordinador, i encara menys, del mòbil. Sovint per raons generacionals però també pels tipus de dinàmica familiar que s’ha creat en la nostra societat on manca temps per compartir.

En general, quan es descobreix la magnitud de la tragèdia per una trucada de la direcció de l’escola o una visita d’agents de policia, ja s’ha fet tard. El mal ja s’ha produït i és de difícil reparació. El jove assetjat  acaba marxant del centre o el mestre té una llarga baixa per depressió. Tant de bo, la pròxima vegada s’hagi destapat l’assetjador de bon començament, encara que sigui un menor, i els seus pares en responguin fins a les darreres conseqüències. I doncs, perquè callem?

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  https://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook