La comprensió empresarial catalana davant les polítiques socials (8/1/2018)

La comprensió empresarial catalana davant les polítiques socials (8/1/2018)

Si un sector empresarial és un baròmetre del que suposa l’acció política en els afers econòmics és precisament el del transport. El transport és un sector de serveis que actua entre els centres de producció i els centres de venda, i per tant, interactua per partida doble en el món dels marges empresarials, o beneficis possibles, d’uns i altres.

Les associacions empresarials de transportistes, per tant, tenen la pressió de cobrar del carregador i de pagar uns costos sempre creixents: carburant, sous,... i peatges! Cert peatges, i d’aquí la contínua preocupació per a que les administracions públiques no els augmentin o en creïn de nous, com ha passat ara a Guipúscoa.

Efectivament, els titulars de les vies de Guipúscoa al País Basc (la diputació foral, per raons històriques) ha decidit crear un peatge nou als camions que hi circulin a fi de poder assumir els costos de millora i conservació d’aquesta via.

Davant d’això, l’empresariat espanyol ha reaccionat agressivament, i des del seus llocs de seguiment de les entitats patronals, ha denunciat les competències d’aquestes administracions “perifèriques”. En canvi l’empresariat basc, representat per GUITRANS i HIRU, han entès aquesta necessitat, que tot sigui dit perjudicarà principalment als camions espanyols de pas cap a Europa.

Espanya, en la seva relació amb Europa per carretera, depèn de dos colls d’ampolla, el de l’AP-7 a Catalunya, per la Jonquera , que ja és de peatge, i el de la A-15 al País Basc que ara inicia els peatges, per necessitat.

En el cas de Catalunya, milers i milers de camions de pas per Catalunya ocasionen grans pèrdues per a la conservació i manteniment de les vies, a més de greus disfuncions en la circulació (accidents, retencions,...) i una gran preocupació per la contaminació que provoquen (reduint notablement la qualitat de l’aire). Tots aquests camions, com fa la Diputació foral de Guipúscoa, haurien de pagar els peatges pertinents compensatoris, a fi de poder pagar les mesures correctores adients (millores de les vies, pantalles acústiques, corredors ambientals, plantacions d’arbrats,...).

Com sempre hi ha la problemàtica de l’impacte d’aquests peatges en la mobilitat local: vehicles de repartiment i distribució o d’altres vehicles amb finalitats concretes com formigoneres, grua,... pels quals, una bona política de peatges hauria de poder resoldre per medi de descomptes i topalls màxims. Si és així, sembla molt necessari que els vehicles de pas per Catalunya també siguin objecte de peatge, sobretot els pesants, i així aportin el finançament necessari per mitigar les molèsties i distorsions que el seu trànsit provoca.

Tanmateix, des del “gobierno de la nación” no es veu gens clara aquestes mesures si no són ells directament els que les executen, cosa que difícilment faran, tal com estan de condicionats pel sector del transport, format no sols per grans flotes sinó també per milers d’autònoms que viuen de tres o quatres camions circulant a tota hora. Ja han anunciat aquestes associacions de transportistes espanyoles que ho impugnaran i que tindran el favor assegurat de la justícia (dixit).

En el seu dia, la Generalitat de Catalunya ja va plantejar la necessitat de recórrer a questa font d’ingressos per medi de les potestats europees (eurovinyeta, de pagar segons el que es circula) però ja va obtenir per resposta una negativa en rodó de les instàncies espanyoles.

En formes diverses, des d’Espanya no es tolerarà cap intromissió en sengles connexions europees, si això els hi suposa problemes o dificultats, encara que no tothom ho vegi de la mateixa manera, ja que els transportistes especialitzats en transport internacional (ASTIC) ho assumeixen com una cosa corrent arreu d’Europa.

Els temps canvien i evolucionen, però el nacionalisme espanyol no té capacitat d’adaptació ni de reconèixer les noves realitat que van emergint, en aquest cas l’ús abusiu de la xarxa viària per part dels camions. I bloquejats com estan, aquest sectors, clarament reaccionaris, no dubtaran a fer pressions polítiques, tot atribuint l’origen dels mals als “nacionalismes regionals”.

Una cosa semblant a la que a Catalunya s’ha plantejat per a una millora de les prestacions i serveis socials dotades amb figures impositives que “el capital” aliè ha laminat i destruït per medi dels seus actors del govern central, en forma ara, d’un nacionalisme espanyol, de tipus populista .

 ©¹ Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/

(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.